Es mostren 88939 resultats

■ berlinita

■ berlinita

femení mineralogia Fosfat alumínic anhidre, AlPO 4 , mineral que cristallitza en el sistema trigonal, és isoestructural amb el quars i té les mateixes propietats piezoelèctriques i les mateixes aplicacions industrials que aquest
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ berma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">berma</title>

Etimologia: del fr. berme, íd., i aquest, del neerl. baerm ‘peu d’un dic’ 1a font: s. XVI
femení obres públiques Faixa de terra, de poca amplada i de secció transversal plana o lleugerament inclinada, que és feta, bé a la part superior d’un terraplè immediata a un talús (i aleshores protegeix aquesta part de l’erosió), bé al peu del talús d’un desmunt (i aleshores reté els materials despresos per l’erosió o per altres causes).

■ berma

femení obres públiques Faixa de terra, de poca amplada i de secció transversal plana o lleugerament inclinada, que és feta, bé a la part superior d’un terraplè immediata a un talús i aleshores protegeix aquesta part de l’erosió, bé al peu del talús d’un desmunt i aleshores reté els materials despresos per l’erosió o per altres causes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bermudes

■ bermudes

femení plural Pantalons curts que arriben fins al genoll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bermudiana

■ bermudiana

femení marina, marítim Vela triangular usada actualment com a vela major de la majoria dels velers esportius
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bernat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bernat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del nom propi Bernat, aplicat a diversos animals per raons diferents i no gens clares
    masculí
  1. bernat ermità zoologia Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs que solen protegir-se en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja.
  2. bernat pescaire ornitologia Gran ocell de l’ordre dels ciconiformes (Ardea cinerea), camallarg, de bec gros, groguenc i ensiforme, i de vol potent, amb un batre d’ales lent i profund.
  3. bernat pudent entomologia Gènere d’hemípters heteròpters de la família dels pentatòmids (Nezara sp), de forma aplatada, com d’escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres produïdes per les glàndules odoríferes.



    4. Vegeu també:
    bernat2
    bernat3

■ bernat1

masculí bernat ermità zoologia Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs que solen protegir-se en la conquilla buida d’un mollusc gastròpode o en una esponja bernat pescaire ornitologia Gran ocell de l’ordre dels ciconiformes Ardea cinerea , camallarg, de bec gros, groguenc i ensiforme, i de vol potent, amb un batre d’ales lent i profund bernat pudent entomologia Gènere d’hemípters heteròpters de la família dels pentatòmids Nezara sp , de forma aplatada, com d’escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres produïdes per les glàndules…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bernat2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bernat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser contracció d’un baronat ‘assegurat, enrobustit’, der. de baró (cf. el terme nàutic baró ‘cap o cadena’ i l’ant. barnat ‘conjunt de barons’) 1a font: 1764
    masculí
  1. Barra de ferro amb la punta torçuda en angle recte que, penjada per l’altre cap en una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc., serveix per a assegurar la fulla de la porta, una peça plegadissa, etc., introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta.
  2. indústria tèxtil En la berguedana, contrapès que feia pujar el carro.



    3. Vegeu també:
    bernat1
    bernat3

■ bernat2

masculí Barra de ferro amb la punta torçuda en angle recte que, penjada per l’altre cap en una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc, serveix per a assegurar la fulla de la porta, una peça plegadissa, etc, introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta indústria tèxtil En la berguedana, contrapès que feia pujar el carro Vegeu també bernat 1 bernat 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bernat3
| bernada

bernat3
| bernada

adjectiu i masculí i femení Cistercenc Vegeu també bernat 1 bernat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bernès
| bernesa

■ bernès
| bernesa

adjectiu i masculí i femení De Berna capital de Suïssa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bernesc
| bernesca


<title type="display">bernesc</title>

adjectiu literatura Dit del gènere poètic, d’estil satíric i burlesc, utilitzat per alguns autors de la literatura realista italiana a partir del segle XVI.

bernesc
| bernesca

adjectiu literatura Dit del gènere poètic, d’estil satíric i burlesc, utilitzat per alguns autors de la literatura realista italiana a partir del segle XVI
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bèrnia

■ bèrnia

femení indústria tèxtil Burell
Traducció