Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ bestiejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestiejar</title>

Partició sil·làbica: bes_ti_e_jar
Etimologia: de bèstia 1a font: s. XIV, Metge

verb intransitiu Fer bestieses.

■ bestiejar

verb intransitiu Fer bestieses

■ bestiesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestiesa</title>

Partició sil·làbica: bes_ti_e_sa
Etimologia: de bèstia 1a font: s. XIV

femení Niciesa en el dir o en el fer.

■ bestiesa

femení Niciesa en el dir o en el fer

■ bestina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestina</title>

Etimologia: del ll. vg. *bestīna, der. del ll. bestia, íd., amb el sentit de bèstia poc apreciada 1a font: 1155

femení

ictiologia

Nom amb què són coneguts popularment el gat i altres peixos selacis.
peix de bestina Peix bestinal.

■ bestina

femení ictiologia Nom amb què són coneguts popularment el gat i altres peixos selacis peix de bestina Peix bestinal

■ bestinal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestinal</title>

Etimologia: de bestina 1a font: s. XIII

adjectiu ictiologia Dit dels peixos selacis en general, que tenen la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn dels quals és poc apreciada.

■ bestinal

adjectiu ictiologia Dit dels peixos selacis en general, que tenen la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn dels quals és poc apreciada

■ bestiola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestiola</title>

Partició sil·làbica: bes_ti_o_la
Etimologia: de bèstia 1a font: s. XIV, Llull

femení

Animal petit.
especialment Insecte, cuca.

■ bestiola

femení Animal petit especialment Insecte, cuca

■ bestioler

| bestiolera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestioler</title>

Partició sil·làbica: bes_ti_o_ler
Etimologia: de bestiola

adjectiu Afectat als animals; animaler.

■ bestioler

| bestiolera

adjectiu Afectat als animals animaler

■ bestornar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestornar</title>

Etimologia: de tornar

verb intransitiu dialectal agricultura Llaurar per segona vegada; binar.

■ bestornar

verb intransitiu dialectal agricultura Llaurar per segona vegada binar

bestorre

<title type="display">bestorre</title>

Etimologia: de torre

femení construcció i història Torreta construïda sobre un mur.

bestorre

femení construcció i història Torreta construïda sobre un mur

■ bestraure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestraure</title>

Partició sil·làbica: bes_trau_re
Etimologia: de traure 1a font: s. XIV, Consolat

verb transitiu [p p bestret -a] Bestreure.

■ bestraure

verb transitiu p p bestret -a Bestreure

■ bestreta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bestreta</title>

Etimologia: de bestreure

femení

1. Acció de bestreure.
2. a la bestreta locució adverbial Parlant d’un pagament, per endavant, abans del temps establert. Pagar a la bestreta.
Diners bestrets o anticipats. Una bestreta d’una setmanada.

■ bestreta

femení Acció de bestreure a la bestreta locució adverbial Parlant d’un pagament, per endavant, abans del temps establert Pagar a la bestreta Diners bestrets o anticipats Una bestreta d’una setmanada