Es mostren 88940 resultats

bhòtia


<title type="display">bhòtia</title>

Partició sil·làbica: bhò_ti_a
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bhòties.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mongòlida que habita a l’Himàlaia.

bhòtia

adjectiu Relatiu o pertanyent als bhòties masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mongòlida que habita a l’Himàlaia
Gran Diccionari de la llengua catalana

BHT

BHT

sigla i masculí química orgànica butilhidroxitoluè
Gran Diccionari de la llengua catalana

bhutanès
| bhutanesa

bhutanès
| bhutanesa

adjectiu i masculí i femení Del Bhutan estat d’Àsia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Bi

Bi

símbol metrologia biot 2 1 química inorgànica bismut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bi-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bi-</title>

  1. Prefix, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’. Ex.: bipolarització, bicentenari, bidireccional.
  2. química inorgànica Prefix emprat per a formar noms de composts en què l’element o el grup al nom del qual és anteposat entra una proporció doble que en un altre compost.
  3. química orgànica Prefix numeral conjuntiu que indica que una molècula és formada per dos sistemes hidrocarbonats cíclics idèntics. Ex.: bibenzil, bibenzoïl.

■ bi-

Prefix, del llatí bis , que significa ‘dos, dues vegades, doblement’ Ex bipolarització, bicentenari, bidireccional química inorgànica Prefix emprat per a formar noms de composts en què l’element o el grup al nom del qual és anteposat entra una proporció doble que en un altre compost química orgànica Prefix numeral conjuntiu que indica que una molècula és formada per dos sistemes hidrocarbonats cíclics idèntics Ex bibenzil, bibenzoïl
Gran Diccionari de la llengua catalana

biafrès
| biafresa

biafrès
| biafresa

adjectiu i masculí i femení De Biafra regió de Nigèria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biaix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biaix</title>

Partició sil·làbica: bi_aix
Etimologia: d’origen incert, potser de l’oc. biais, íd., der. de biaissar ‘apartar-se, obliquar’, provinent del ll. anxiari ‘turmentar-se’ amb el prefix pejoratiu bi(s)- 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. Fer biaix un camí.
    2. al biaix (o de biaix) locució adverbial En disposició obliqua. Unes faldilles tallades al biaix. Una banda que va de biaix.
  2. Cosa tallada al biaix, obliquament. Posar un biaix al volt del coll d’un vestit.
  3. estadística i informàtica
    1. Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.
    2. Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.
    3. biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació que fora esperable si la distribució o seqüència es presentés realment a l’atzar.
  4. haver-hi molt de biaix (entre dues coses) figuradament Haver-hi molta diferència.
  5. treure els biaixos figuradament Cercar economies; estalviar.

■ biaix

masculí Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa Fer biaix un camí al biaix o de biaix locució adverbial En disposició obliqua Unes faldilles tallades al biaix Una banda que va de biaix Cosa tallada al biaix, obliquament Posar un biaix al volt del coll d’un vestit estadística i informàtica Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biamperimetria

■ biamperimetria

femení química analítica Biamperometria
Gran Diccionari de la llengua catalana

biamperimètric
| biamperimètrica

biamperimètric
| biamperimètrica

adjectiu química analítica Biamperomètric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biamperometria

■ biamperometria

femení química analítica Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria