Es mostren 88940 resultats

■ bicorpori
| bicorpòria

■ bicorpori
| bicorpòria

adjectiu Que té dos cossos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicromat

■ bicromat

masculí química inorgànica Dicromat Nom habitual del dicromat de potassi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicromia

■ bicromia

femení arts gràfiques Gravat mecànic tramat en el qual hom utilitza dues tintes complementàries per tal d’aconseguir una àmplia gamma cromàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicrucífer

■ bicrucífer

masculí heràldica Conjunt que resulta d’una creu ressaltant sobre un sautor o un flanquís
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicursal

■ bicursal

adjectiu Generat per dos punts mòbils cadascun dels quals recorre un camí diferent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicuspidat
| bicuspidada

■ bicuspidat
| bicuspidada

adjectiu Que té dues cúspides o prominències
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bicúspide

■ bicúspide

adjectiu Bicuspidat vàlvula bicúspide anatomia animal Vàlvula mitral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bidell
| bidella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bidell</title>

Etimologia: de l’oc. bedel i aquest del fr. ant. bedel, íd., que prové del frànc. *bidil ‘uixer’, amb influx, en el cat., de l’it. bidello pel que fa a la i
masculí i femení En les universitats i altres centres d’ensenyament, empleat subaltern.

■ bidell
| bidella

masculí i femení En les universitats i altres centres d’ensenyament, empleat subaltern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bident

■ bident

masculí Instrument de dues dents o pues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bidentat
| bidentada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bidentat</title>

Etimologia: de bi- i dentat
    adjectiu
  1. Que té dues dents.
  2. química Dit del lligand la molècula del qual té dos àtoms donadors capaços de coordinar-se amb dos ions metàl·lics per a formar un complex polinuclear, o amb un ió metàl·lic sol per a formar un complex cíclic o quelat.

■ bidentat
| bidentada

adjectiu Que té dues dents química Dit del lligand la molècula del qual té dos àtoms donadors capaços de coordinar-se amb dos ions metàllics per a formar un complex polinuclear, o amb un ió metàllic sol per a formar un complex cíclic o quelat
Traducció