Es mostren 88939 resultats

■ bijectiu
| bijectiva

■ bijectiu
| bijectiva

adjectiu matemàtiques Dit de l’aplicació que és injectiva i epijectiva a la vegada
Gran Diccionari de la llengua catalana

bijugat
| bijugada


<title type="display">bijugat</title>

Etimologia: del ll. bijugatus, -a, -um ‘doblement unit’
adjectiu numismàtica i heràldica Dit d’una moneda, una medalla, un besant, una rodella, etc., que porta dos caps de perfil, l’un tapant una gran part de l’altre.

bijugat
| bijugada

adjectiu numismàtica i heràldica Dit d’una moneda, una medalla, un besant, una rodella, etc, que porta dos caps de perfil, l’un tapant una gran part de l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bijuteria

■ bijuteria

femení oficis manuals Fabricació, comerç, de joies de fantasia, fetes amb materials no nobles Conjunt d’aquestes joies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilabial

■ bilabial

adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis b, p, m
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilabialització

■ bilabialització

femení fonètica, fonologia Acció de bilabialitzar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilabialitzar

■ bilabialitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Produir articulat amb els dos llavis un so que no és bilabial
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilabiat
| bilabiada

■ bilabiat
| bilabiada

adjectiu botànica Dit del calze o de la corolla que es divideixen formant dos llavis separats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilabiovelar

■ bilabiovelar

adjectiu fonètica, fonologia Dit del so que, en la seva articulació i en els seus factors acústics, participa de les característiques dels sons bilabials i dels velars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilàmina

■ bilàmina

femení tecnologia Làmina doble formada per dos metalls amb distint coeficient de dilatació, la curvatura de la qual és funció de la temperatura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bilateral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bilateral</title>

Etimologia: de bi- i lateral
    adjectiu
  1. Que té dos costats.
  2. Que es refereix alhora a ambdós costats.
  3. botànica Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria o que es disposen en dos rengles al llarg d’un eix.
  4. dret civil
    1. Dit de tot negoci jurídic en què intervenen dues parts.
    2. Dit del contracte que assigna obligacions a cadascuna de les parts contractants.
  5. etnologia Dit de la transmissió de la propietat o de la descendència feta a través de l’home o de la dona, indistintament.

■ bilateral

adjectiu Que té dos costats Que es refereix alhora a ambdós costats botànica Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria o que es disposen en dos rengles al llarg d’un eix dret civil Dit de tot negoci jurídic en què intervenen dues parts Dit del contracte que assigna obligacions a cadascuna de les parts contractants etnologia Dit de la transmissió de la propietat o de la descendència feta a través de l’home o de la dona, indistintament
Traducció