Es mostren 88954 resultats

acenaftè


<title type="display">acenaftè</title>

Etimologia: de ace(til), naft(a) i -è, sufix d’hidrocarburs
masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic, amb l’esquelet de l’acenaftilè, de fórmula C12H10.

acenaftè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic, amb l’esquelet de l’acenaftilè, de fórmula C 1 2 H 1 0
Gran Diccionari de la llengua catalana

acenaftilè

acenaftilè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic de fórmula C 1 2 H 8
Gran Diccionari de la llengua catalana

acendrament

acendrament

masculí metallúrgia Acció d’acendrar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acendrar

■ acendrar

verb transitiu Netejar els metalls amb cendra per tal d’abrillantar-los metallúrgia Antigament, copellar, depurar metalls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acensador
| acensadora

■ acensador
| acensadora

masculí i femení dret civil Persona que ha donat a cens o té dret a percebre’n els rèdits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acensar

■ acensar

verb transitiu dret civil Imposar cens sobre un immoble per establiment o reserva, mitjançant el pagament d’un cànon o una pensió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acensat
| acensada

acensat
| acensada

adjectiu dret civil Dit del predi, la possessió o l’immoble que hom ha rebut o ha donat a cens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acer</title>

Etimologia: del ll. td. aciarium, der. de acies ‘tallant, fil d’espasa’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. metal·lúrgia Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
  2. poèticament Arma d’acer.
  3. heràldica Metall representat gràficament per un sembrat de creus minúscules.
  4. acer damasquinat art Acer ornamentat amb metalls incrustats (argent, or i d’altres) a la manera de Damasc.
  5. acer inoxidable metal·lúrgia Aliatge de ferro, carboni, crom i a vegades níquel, tungstè, manganès, titani, molibdè, cobalt o coure, resistent a la corrosió i a determinats agents agressius.
  6. acer ràpid Acer aliat on els elements d’aliatge són generalment el tungstè, el crom i el vanadi.
  7. d’acer locució adjectiva Molt dur. Té els músculs d’acer. És un home d’acer.

■ acer

masculí metallúrgia Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni poèticament Arma d’acer heràldica Metall representat gràficament per un sembrat de creus minúscules acer damasquinat art Acer ornamentat amb metalls incrustats argent, or i d’altres a la manera de Damasc acer inoxidable metallúrgia Aliatge de ferro, carboni, crom i a vegades níquel, tungstè, manganès, titani, molibdè, cobalt o coure, resistent a la corrosió i a determinats agents agressius acer ràpid Acer aliat on els elements d’aliatge són generalment el tungstè, el crom i el vanadi d’acer locució…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aceràcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aceràcies</title>

Partició sil·làbica: a_ce_rà_ci_es
Etimologia: del ll. acer, -ĕris ‘auró’
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals integrada per arbres o arbusts de flors generalment agrupades en inflorescències i de fruits en disàmara.
  2. singular Arbre de la família de les aceràcies.

■ aceràcies

femení botànica plural Família de terebintals integrada per arbres o arbusts de flors generalment agrupades en inflorescències i de fruits en disàmara singular Arbre de la família de les aceràcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aceració

■ aceració

femení Acció d’ acerar l’efecte
Traducció