Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

acenaftilè

<title type="display">acenaftilè</title>

Etimologia: de ace(til), naftil i -è, sufix d’hidrocarburs

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic de fórmula C₁₂H₈.

acenaftilè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic tricíclic de fórmula C 1 2 H 8

acendrament

<title type="display">acendrament</title>

Etimologia: de acendrar

masculí metal·lúrgia Acció d’acendrar.

■ acendrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acendrar</title>

Etimologia: de cendra

verb

transitiu

Netejar els metalls amb cendra per tal d’abrillantar-los.
metal·lúrgia Antigament, copel·lar, depurar (metalls).

■ acendrar

verb transitiu Netejar els metalls amb cendra per tal d’abrillantar-los metallúrgia Antigament, copellar, depurar metalls

■ acensador

| acensadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acensador</title>

Etimologia: de acensar

masculí i femení dret civil Persona que ha donat a cens o té dret a percebre’n els rèdits.

■ acensador

| acensadora

masculí i femení dret civil Persona que ha donat a cens o té dret a percebre’n els rèdits

■ acensar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acensar</title>

Etimologia: de cens 1a font: 1653, DTo.

verb transitiu dret civil Imposar cens sobre un immoble per establiment o reserva, mitjançant el pagament d’un cànon o una pensió.

■ acensar

verb transitiu dret civil Imposar cens sobre un immoble per establiment o reserva, mitjançant el pagament d’un cànon o una pensió

acensat

| acensada

<title type="display">acensat</title>

Etimologia: de acensar

adjectiu dret civil Dit del predi, la possessió o l’immoble que hom ha rebut o ha donat a cens.

acensat

| acensada

adjectiu dret civil Dit del predi, la possessió o l’immoble que hom ha rebut o ha donat a cens

■ acer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acer</title>

Etimologia: del ll. td. aciarium, der. de acies ‘tallant, fil d’espasa’ 1a font: s. XIV

masculí

metal·lúrgia Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
poèticament Arma d’acer.
heràldica Metall representat gràficament per un sembrat de creus minúscules.
acer damasquinat art Acer ornamentat amb metalls incrustats (argent, or i d’altres) a la manera de Damasc.
acer inoxidable metal·lúrgia Aliatge de ferro, carboni, crom i a vegades níquel, tungstè, manganès, titani, molibdè, cobalt o coure, resistent a la corrosió i a determinats agents agressius.
acer ràpid Acer aliat on els elements d’aliatge són generalment el tungstè, el crom i el vanadi.
d’acer locució adjectiva Molt dur. Té els músculs d’acer. És un home d’acer.

masculí metallúrgia Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni poèticament Arma d’acer heràldica Metall representat gràficament per un sembrat de creus minúscules acer damasquinat art Acer ornamentat amb metalls incrustats argent, or i d’altres a la manera de Damasc acer inoxidable metallúrgia Aliatge de ferro, carboni, crom i a vegades níquel, tungstè, manganès, titani, molibdè, cobalt o coure, resistent a la corrosió i a determinats agents agressius acer ràpid Acer aliat on els elements d’aliatge són generalment el tungstè, el crom i el vanadi d’acer locució…

■ aceràcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aceràcies</title>

Partició sil·làbica: a_ce_rà_ci_es
Etimologia: del ll. acer, -ĕris ‘auró’

femení

botànica

plural Família de terebintals integrada per arbres o arbusts de flors generalment agrupades en inflorescències i de fruits en disàmara.
singular Arbre de la família de les aceràcies.

■ aceràcies

femení botànica plural Família de terebintals integrada per arbres o arbusts de flors generalment agrupades en inflorescències i de fruits en disàmara singular Arbre de la família de les aceràcies

■ aceració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aceració</title>

Partició sil·làbica: a_ce_ra_ci_ó
Etimologia: de acerar

femení

Acció d’acerar;
l’efecte.

■ aceració

femení Acció d’acerar l’efecte

■ acerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acerar</title>

Etimologia: de acer 1a font: s. XV

verb

transitiu

gravat Recobrir per galvanoplàstia les planxes de coure amb una capa finíssima d’acer.
metal·lúrgia
1. Transformar el ferro en acer, especialment per cementació.
2. Reduir la proporció de carboni en el ferro colat mesclant en el cubilot ferro dolç o ferritja d’acer.
tecnologia
1. Efectuar un aceratge.
2. Guarnir una eina d’acerons.

■ acerar

verb transitiu gravat Recobrir per galvanoplàstia les planxes de coure amb una capa finíssima d’acer metallúrgia Transformar el ferro en acer, especialment per cementació Reduir la proporció de carboni en el ferro colat mesclant en el cubilot ferro dolç o ferritja d’acer tecnologia Efectuar un aceratge Guarnir una eina d’acerons

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

acenaftilè

acendrament

■ acendrar

■ acensador | acensadora

■ acensador | acensadora

■ acensar

acensat | acensada

acensat | acensada

■ acer

■ aceràcies

■ aceració

■ acerar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ acensador

| acensadora

■ acensador

| acensadora

acensat

| acensada

acensat

| acensada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia