Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

biquaternió

<title type="display">biquaternió</title>

Partició sil·làbica: bi_qua_ter_ni_ó

masculí matemàtiques Nombre hipercomplex de forma A+iB, essent A i B quaternions i i un símbol que satisfà i²=-1.

biquaternió

masculí matemàtiques Nombre hipercomplex de forma A + iB , essent A i B quaternions i i un símbol que satisfà i 2 =-1

■ biquini

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biquini</title>

Etimologia: de bikini, marca registrada per L. Réard (1946) amb el nom d’un atol del Pacífic, on s’experimentà la bomba atòmica; el nom fou reprès en anglès, afavorit per l’efecte explosiu provocat per l’ús d’aquest banyador 1a font: 1946

masculí

indumentària Banyador femení que consta d’unes calces i uns sostenidors.
alimentació, indústries alimentàries Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle.

■ biquini

masculí indumentària Banyador femení que consta d’unes calces i uns sostenidors alimentació, indústries alimentàries Entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle

■ biradiat

| biradiada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biradiat</title>

Partició sil·làbica: bi_ra_di_at
Etimologia: de bi- i radiat

adjectiu Que té dos raigs.

■ biradiat

| biradiada

adjectiu Que té dos raigs

■ birbador

| birbadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">birbador</title>

Etimologia: de birbar

agricultura

masculí i femení Persona que birba.
femení Arada que porta un semicercle de ferro, per a tallar les herbes, davant la rella.

■ birbador

| birbadora

agricultura masculí i femení Persona que birba femení Arada que porta un semicercle de ferro, per a tallar les herbes, davant la rella

■ birbar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">birbar</title>

Etimologia: alteració fonètica de minvar, per influx del sinònim mermar; verb propi dels parlars occidentals 1a font: c. 1400

verb transitiu agricultura Arrencar les herbes dels sembrats, els horts, etc.; eixarcolar. Birbar les mongeteres.

■ birbar

verb transitiu agricultura Arrencar les herbes dels sembrats, els horts, etc eixarcolar Birbar les mongeteres

■ birbillejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">birbillejar</title>

Etimologia: verb propi dels parlars del nord, variant formal de guspillejar, que ho és de guspirejar, amb canvi de la síl·laba inicial per una altra de creació expressiva

verb intransitiu Brillar.