Es mostren 88940 resultats

bisazoic
| bisazoica

bisazoic
| bisazoica

adjectiu química Disazoic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbal

■ bisbal

adjectiu Episcopal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbalenc
| bisbalenca

■ bisbalenc
| bisbalenca

adjectiu i masculí i femení De la Bisbal d’Empordà Baix Empordà, de la Bisbal de Falset Priorat, de la Bisbal del Penedès Baix Penedès o de Castellbisbal Vallès Occidental
Gran Diccionari de la llengua catalana

bisbalí
| bisbalina

bisbalí
| bisbalina

adjectiu i masculí i femení De Castellbisbal Vallès Occidental antigament De Bisbal d’Empordà Baix Empordà bisbalenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbat

■ bisbat

masculí cristianisme Dignitat de bisbe Diòcesi Residència del bisbe i oficines de la seva cúria Època i durada del govern d’un bisbe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bisbe</title>

Etimologia: del ll. ecl. episcŏpus íd., pres del gr. epískopos ‘vigilant, protector’ 1a font: 1172
    masculí
    1. [abreviatura bbe.] cristianisme Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde. Bisbe auxiliar. Bisbe coadjutor.
    2. bisbe sufragani catolicisme Bisbe sotaposat a un metropolità o arquebisbe.
    3. bisbe titular catolicisme Prelat promogut a l’orde episcopal amb el títol d’una església antigament cristiana, però actualment sense fidels ni clerecia.
  2. alimentació, indústries alimentàries Botifarra, curta i gruixuda, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos (orelles, morro, etc.), sang i greix, i després cuita.
  3. ictiologia Peix selaci del subordre dels batoïdeus (Myliobatis bovina), semblant al milà, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una mena de visera en forma de mitra.
  4. fer un bisbe Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

■ bisbe

masculí abreviatura bbe cristianisme Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde Bisbe auxiliar Bisbe coadjutor bisbe sufragani catolicisme Bisbe sotaposat a un metropolità o arquebisbe bisbe titular catolicisme Prelat promogut a l’orde episcopal amb el títol d’una església antigament cristiana, però actualment sense fidels ni clerecia alimentació, indústries alimentàries Botifarra, curta i gruixuda, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos orelles, morro, etc, sang i greix, i després cuita ictiologia Peix selaci del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbessa

■ bisbessa

femení cristianisme En algunes esglésies cristianes, dona que ha rebut l’ordenació episcopal, cap d’una diòcesi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbètic
| bisbètica

■ bisbètic
| bisbètica

adjectiu Llunàtic, extravagant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisbetó

■ bisbetó

masculí folklore Infant elegit “bisbe” pels seus companys i que representa alguna de les funcions episcopals o altres de similars, vestit de bisbe i acompanyat del seguici corresponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biscaí
| biscaïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biscaí</title>

Partició sil·làbica: bis_ca_í
    [plural biscaïns, biscaïnes]
  1. adjectiu i masculí i femení De Biscaia (regió i província del País Basc) o del biscaí (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte del basc estès per Biscaia, alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.

■ biscaí
| biscaïna

plural biscaïns, biscaïnes adjectiu i masculí i femení De Biscaia regió i província del País Basc o del biscaí dialecte masculí lingüística Dialecte del basc estès per Biscaia, alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa
Traducció