Es mostren 88940 resultats

bischofita

bischofita

femení mineralogia Clorur hidratat de magnesi, mineral que es presenta en cristalls monoclínics pseudohexagonals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biscutel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biscutel·la</title>

Etimologia: del ll. científic Biscutella, comp. de bi- i el ll. scutella, dimin. de scutum ‘escut’, per la forma dels fruits
femení botànica Nom de diverses espècies d’herbes del gènere Biscutella, de la família de les crucíferes, de fulles caulinars amplexicaules, flors de color groc clar, el fruit de les quals és una silícula d’envà molt estret, en què cada valva pren un perfil orbicular.

■ biscutel·la

femení botànica Nom de diverses espècies d’herbes del gènere Biscutella , de la família de les crucíferes, de fulles caulinars amplexicaules, flors de color groc clar, el fruit de les quals és una silícula d’envà molt estret, en què cada valva pren un perfil orbicular
Gran Diccionari de la llengua catalana

bisecar


<title type="display">bisecar</title>

Etimologia: de bi- i el ll. secare ‘tallar’
verb transitiu geometria Dividir una superfície o un cos geomètric en dues parts iguals mitjançant una línia o un pla.

bisecar

verb transitiu geometria Dividir una superfície o un cos geomètric en dues parts iguals mitjançant una línia o un pla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisecció

■ bisecció

femení geometria Divisió d’un ens geomètric en dues parts iguals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bisecte
| bisecta


<title type="display">bisecte</title>

Etimologia: de bi- i el ll. sectus ‘tallat’
adjectiu botànica Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls gairebé tan llargs com l’òrgan sencer, de manera que aquest és pràcticament separat en dues meitats.

bisecte
| bisecta

adjectiu botànica Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls gairebé tan llargs com l’òrgan sencer, de manera que aquest és pràcticament separat en dues meitats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisector
| bisectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bisector</title>

Etimologia: de bi- i el ll. sector, -ōris ‘que talla’
  1. adjectiu Que divideix en dues parts iguals.
  2. masculí geometria Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.

■ bisector
| bisectora

adjectiu Que divideix en dues parts iguals masculí geometria Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisectriu

■ bisectriu

femení geometria Lloc geomètric dels punts que equidisten dels costats d’un angle, el qual divideix, per tant, en dos angles iguals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bisell</title>

Etimologia: del fr. ant. bisel, que és d’origen incert, potser relacionat amb el fr. biais ‘biaix’, que prové de l’oc
    masculí
  1. tecnologia Caire o vora escapçats obliquament, al biaix.
  2. música En la flauta dolça i en certs jocs d’orgue, peça de fusta o de metall tallada de biaix, situada en l’embocadura, la qual, en dividir el flux d’aire que penetra en l’instrument, el fa vibrar i produeix el so.

■ bisell

masculí tecnologia Caire o vora escapçats obliquament, al biaix música En la flauta dolça i en certs jocs d’orgue, peça de fusta o de metall tallada de biaix, situada en l’embocadura, la qual, en dividir el flux d’aire que penetra en l’instrument, el fa vibrar i produeix el so
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisellament

■ bisellament

masculí tecnologia i art Bisellatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bisellar

■ bisellar

verb transitiu tecnologia i art Fer bisells en un vidre, un capitell, una peça, etc
Informació complementària
Traducció