Es mostren 88940 resultats

bitúrige

bitúrige

adjectiu Relatiu o pertanyent als bitúriges masculí i femení història Individu d’un poble cèltic d’Aquitània
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bitxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bitxa</title>

femení indústria de pintura i vernissos Vareta de fusta d’una llargària apropiada, aplanada en un cap, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre, que serveix per a escatar els racons i els llocs poc accessibles d’escultures, motllures, etc.

■ bitxa

femení indústria de pintura i vernissos Vareta de fusta d’una llargària apropiada, aplanada en un cap, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre, que serveix per a escatar els racons i els llocs poc accessibles d’escultures, motllures, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bitxac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bitxac</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, com el dialectal vitrac, imitació aproximada del crit de l’ocell
    masculí
  1. botànica Cama de perdiu.
  2. ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids (Saxicola sp), petits i insectívors, inquiets i cantaires, com el bitxac comú (S. torquata) i el bitxac rogenc (S. rubetra), que es paren al capdamunt de les branques ben ostensiblement i mouen la cua de dalt a baix nerviosament i ràpidament.

■ bitxac

masculí botànica Cama de perdiu ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids Saxicola sp , petits i insectívors, inquiets i cantaires, com el bitxac comú S torquata i el bitxac rogenc S rubetra , que es paren al capdamunt de les branques ben ostensiblement i mouen la cua de dalt a baix nerviosament i ràpidament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bitxera

■ bitxera

femení botànica i agricultura Pebrotera de pebrots coents
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bitxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bitxo</title>

Etimologia: der. de vit, a partir del plural castellonenc vitx, pres a Catalunya per un singular i canviat per bitxos, d’on el singular analògic bitxo
    masculí botànica i agricultura
  1. Varietat de la pebrotera (Capsicum frutescens) conreada pels seus fruits.
  2. Fruit del bitxo, petit i allargat en forma de banya i intensament picant, amb diverses aplicacions culinàries.

■ bitxo

masculí botànica i agricultura Varietat de la pebrotera Capsicum frutescens conreada pels seus fruits Fruit del bitxo, petit i allargat en forma de banya i intensament picant, amb diverses aplicacions culinàries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bitzac

■ bitzac

masculí Guitza, acció d’alçar i de llançar violentament enrere una de les potes posteriors dit especialment d’un cavall, d’un ase, d’un mul, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bitzega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bitzega</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement relacionat amb el mot castellà bisagra, d’origen també incert, potser procedent de l’avèstic bizangra- ‘de dos peus o peduncles’, a través de l’àrab
femení indústries del calçat Peça de boix o d’una altra fusta forta emprada pels sabaters per a allisar i polir els cantells de la sola una vegada desvirada.

■ bitzega

femení indústries del calçat Peça de boix o d’una altra fusta forta emprada pels sabaters per a allisar i polir els cantells de la sola una vegada desvirada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

biuló


<title type="display">biuló</title>

Partició sil·làbica: biu_ló
Etimologia: de bauló, íd., dimin. eivissenc de baula, amb encreuament amb el sinònim menorquí piu
masculí dialectal Baldó.

biuló

masculí dialectal Baldó
Gran Diccionari de la llengua catalana

biuniforme


<title type="display">biuniforme</title>

Partició sil·làbica: bi_u_ni_for_me
adjectiu matemàtiques Dit d’una aplicació bijectiva uniformement contínua f tal que f-1 és també uniformement contínua.

biuniforme

adjectiu matemàtiques Dit d’una aplicació bijectiva uniformement contínua f tal que f - 1 és també uniformement contínua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ biunívoc
| biunívoca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biunívoc</title>

Partició sil·làbica: bi_u_ní_voc
Etimologia: de bi- i unívoc
adjectiu lògica i matemàtiques Dit de la relació d’un a un establerta entre els elements de dos conjunts on tots els elements d’un d’ells tenen correspondència amb tots els elements de l’altre, de manera que a cada element d’un conjunt correspon un element (només un) de l’altre. Correspondència biunívoca.

■ biunívoc
| biunívoca

adjectiu lògica i matemàtiques Dit de la relació d’un a un establerta entre els elements de dos conjunts on tots els elements d’un d’ells tenen correspondència amb tots els elements de l’altre, de manera que a cada element d’un conjunt correspon un element només un de l’altre Correspondència biunívoca
Traducció