Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ blancúria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blancúria</title>

Partició sil·làbica: blan_cú_ri_a
Etimologia: de blanc

femení Blancor.

■ blancúria

femení Blancor

■ blandar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blandar</title>

Compareu: abrandar
Etimologia: variant de brandar, amb probable influx de bla

verb

intransitiu

Fer flama. Les torxes blandaven resplendents.
fer blandar una teia Donar-li voltes per fer-la acabar d’encendre.

■ blandar

verb intransitiu Fer flama Les torxes blandaven resplendents fer blandar una teia Donar-li voltes per fer-la acabar d’encendre

■ blandícia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blandícia</title>

Partició sil·làbica: blan_dí_ci_a
Etimologia: del ll. blanditia ‘carícia, afalac’, der. de blandus, -a, -um ‘tendre’ (v. bla) 1a font: 1702

femení

Manera de viure en què hom es dona massa a la bona vida, a les comoditats, defugint treballs, fatics, preocupacions.
Afalac adulador.

■ blandícia

femení Manera de viure en què hom es dona massa a la bona vida, a les comoditats, defugint treballs, fatics, preocupacions Afalac adulador

■ blaneig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blaneig</title>

Partició sil·làbica: bla_neig
Etimologia: de blanejar

masculí

meteorologia

Ablaniment del temps, especialment el que precedeix les nevades.
Vent que fon la neu.

■ blaneig

masculí meteorologia Ablaniment del temps, especialment el que precedeix les nevades Vent que fon la neu

■ blanejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanejar</title>

Etimologia: de bla

verb

intransitiu

meteorologia

Ablanir-se el temps, moderar-se el fred.
Fer blaneig 2.
Fondre’s la neu.

■ blanejar

verb intransitiu meteorologia Ablanir-se el temps, moderar-se el fred Fer blaneig 2 Fondre’s la neu

■ blanenc¹

| blanenca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanenc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de bla

adjectiu Una mica bla o tou.

Vegeu també:
blanenc²

■ blanenc¹

| blanenca

adjectiu Una mica bla o tou Vegeu també blanenc 2

■ blanenc²

| blanenca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanenc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

adjectiu i masculí i femení De Blanes (Selva).

Vegeu també:
blanenc¹

■ blanenc²

| blanenca

adjectiu i masculí i femení De Blanes Selva Vegeu també blanenc 1

■ blanesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanesa</title>

Etimologia: de bla

femení

Qualitat de bla.
Condescendència excessiva.

■ blanesa

femení Qualitat de bla Condescendència excessiva

blanet

<title type="display">blanet</title>

Etimologia: de bla

masculí ornitologia Nom amb què són designats diferents moixons insectívors pertanyents al gènere Muscicapa, com el papamosques.

blanet

masculí ornitologia Nom amb què són designats diferents moixons insectívors pertanyents al gènere Muscicapa , com el papamosques

■ blanor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanor</title>

Etimologia: de bla

femení Qualitat de bla, especialment amb referència al temps.

■ blanor

femení Qualitat de bla, especialment amb referència al temps

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ blancúria

■ blandar

■ blandícia

■ blaneig

■ blanejar

■ blanenc1 | blanenca

■ blanenc1 | blanenca

■ blanenc2 | blanenca

■ blanenc2 | blanenca

■ blanesa

blanet

■ blanor

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ blanenc¹

| blanenca

■ blanenc¹

| blanenca

■ blanenc²

| blanenca

■ blanenc²

| blanenca

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia