<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquí</title>
Body
adjectiu Blanc (dit principalment del pèl).
Es mostren 88940 resultats
■
blanquiella
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquiella</title>
Accessory
Partició sil·làbica: blan_qui_e_lla
Etimologia: de blanc
Etimologia: de blanc
Body
femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Centaurea solstitialis), de fulles cotonoses i de capítols de flors grogues amb llargues espines.
■
blanquiella
femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes Centaurea solstitialis , de fulles cotonoses i de capítols de flors grogues amb llargues espines
■
blanquinós
| blanquinosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquinós</title>
Accessory
Etimologia: de blanc
Body
adjectiu Que tira a blanc.
■
blanquinós
| blanquinosa
adjectiu Que tira a blanc
■
blanquisme
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquisme</title>
Body
masculí història Doctrina revolucionària dels partidaris de Louis-Auguste Blanqui.
■
blanquisme
masculí història Doctrina revolucionària dels partidaris de Louis-Auguste Blanqui
■
blasfem
| blasfema
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasfem</title>
Accessory
Etimologia: del ll. blasphemus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
Body
- masculí i femení Persona que blasfema, blasfemador.
- adjectiu Que constitueix una blasfèmia. Escrits blasfems.
■
blasfem
| blasfema
masculí i femení Persona que blasfema, blasfemador adjectiu Que constitueix una blasfèmia Escrits blasfems
■
blasfemador
| blasfemadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasfemador</title>
Accessory
Etimologia: de blasfemar 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
adjectiu i masculí i femení Que blasfema.
■
blasfemador
| blasfemadora
adjectiu i masculí i femení Que blasfema
■
blasfemar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasfemar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. cristià blasphemare, íd., i aquest, del gr. blasphēméō ‘difamar, injuriar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
verb
- intransitiu Proferir blasfèmies. Blasfemar contra Déu.
- transitiu Ultratjar amb blasfèmies. Blasfemar el nom de Déu.
■
blasfemar
verb intransitiu Proferir blasfèmies Blasfemar contra Déu transitiu Ultratjar amb blasfèmies Blasfemar el nom de Déu
■
blasfèmia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasfèmia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: blas_fè_mi_a
Etimologia: del ll. blasphemia, íd. 1a font: s. XIII
Etimologia: del ll. blasphemia, íd. 1a font: s. XIII
Body
-
femení
- religió i dret Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiós.
- per extensió Despropòsit injuriós. Una blasfèmia contra la família, contra l’art.
■
blasfèmia
femení religió i dret Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiós per extensió Despropòsit injuriós Una blasfèmia contra la família, contra l’art
■
blasmable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasmable</title>
Accessory
Etimologia: de blasmar
Body
adjectiu Digne de blasme.
■
blasmable
adjectiu Digne de blasme
■
blasmador
| blasmadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasmador</title>
Accessory
Etimologia: de blasmar
Body
adjectiu i masculí i femení Que blasma.
■
blasmador
| blasmadora
adjectiu i masculí i femení Que blasma