Es mostren 88939 resultats

blefaroplàstia

blefaroplàstia

femení cirurgia Operació que té per objecte reparar una parpella destruïda o deformada per una cicatriu
Gran Diccionari de la llengua catalana

blefaroplegia

blefaroplegia

femení oftalmologia Paràlisi d’una parpella
Gran Diccionari de la llengua catalana

blefaroptosi

blefaroptosi

femení patologia Caiguda de la parpella superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

blefarorràfia

blefarorràfia

femení oftalmologia Reducció de l’obertura palpebral mitjançant la sutura de les vores de les parpelles
Gran Diccionari de la llengua catalana

blefaròstat

blefaròstat

masculí cirurgia Instrument destinat a mantenir separades les parpelles durant les intervencions als ulls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blegadís
| blegadissa

■ blegadís
| blegadissa

adjectiu Que pot ésser blegat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blegadissa

■ blegadissa

femení Frontissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blegar</title>

Etimologia: encreuament de plegar i doblegar 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Acostar els dos caps d’una cosa flexible corbant-la.
    2. figuradament Doblegar. Blegar una ciutat a contribucions.
  2. Acostar les dues peces giratòries d’una frontissa, d’un golfo, etc.

■ blegar

verb transitiu Acostar els dos caps d’una cosa flexible corbant-la figuradament Doblegar Blegar una ciutat a contribucions Acostar les dues peces giratòries d’una frontissa, d’un golfo, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bleïdor
| bleïdora

■ bleïdor
| bleïdora

adjectiu Que bleeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bleir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bleir</title>

Partició sil·làbica: ble_ir
Etimologia: d’origen incert, possiblement de l’arrel indoeuropea bhle-, bhel- ‘esgrogueït, moradenc’, sense que es pugui precisar si és preromana o germànica 1a font: c. 1880
    verb
    1. transitiu Cremar, abrusar. No toqueu això sense drap, que bleeix les mans.
    2. pronominal Cremar-se, socarrar-se. S’ha bleït el peix.
  2. transitiu Apallissar. El bleïen a cops d’escombra.

■ bleir

verb transitiu Cremar, abrusar No toqueu això sense drap, que bleeix les mans pronominal Cremar-se, socarrar-se S’ha bleït el peix transitiu Apallissar El bleïen a cops d’escombra
Informació complementària
Traducció