Es mostren 88940 resultats

■ bleir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bleir</title>

Partició sil·làbica: ble_ir
Etimologia: d’origen incert, possiblement de l’arrel indoeuropea bhle-, bhel- ‘esgrogueït, moradenc’, sense que es pugui precisar si és preromana o germànica 1a font: c. 1880
    verb
    1. transitiu Cremar, abrusar. No toqueu això sense drap, que bleeix les mans.
    2. pronominal Cremar-se, socarrar-se. S’ha bleït el peix.
  2. transitiu Apallissar. El bleïen a cops d’escombra.

■ bleir

verb transitiu Cremar, abrusar No toqueu això sense drap, que bleeix les mans pronominal Cremar-se, socarrar-se S’ha bleït el peix transitiu Apallissar El bleïen a cops d’escombra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bleix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bleix</title>

Partició sil·làbica: bleix
Etimologia: potser d’origen preromà indoeuropeu, o potser d’un al. *bles, relacionat amb blasen ‘bufar’, amb influx de panteix i panteixar 1a font: c. 1890
masculí Acció de bleixar, respiració cansada.

■ bleix

masculí Acció de bleixar, respiració cansada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bleixar

■ bleixar

verb intransitiu Alenar, especialment amb fatiga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blenat
| blenada

■ blenat
| blenada

adjectiu Formant ble o blens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blenda</title>

Etimologia: de l’al. blende, íd., der. de blenden ‘encegar, enganyar’, per la seva semblança amb la galena, potser a través del fr. blende 1a font: 1868, DLCo.
femení mineralogia Nom que designa el sulfur de zinc, actualment conegut per esfalerita.

■ blenda

femení mineralogia Nom que designa el sulfur de zinc, actualment conegut per esfalerita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blener

■ blener

masculí Broc o bec d’un llum on va el ble, blenera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blenera

■ blenera

femení Broc o bec d’un llum on va el ble Suret per a aguantar el ble a la superfície de l’oli botànica Candelera porpra 2 Salvió blener
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blenn-

■ blenn-

Forma prefixada del mot grec blénna, -ēs , que significa ‘mucositat’ Ex blennúria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blènnids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blènnids</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de formes petites, bentòniques, amb la pell mucosa, que són coneguts pels pescadors amb el nom de bavoses, llepissosos, dormilegues i banyuts.
  2. singular Peix de la família dels blènnids.

■ blènnids

masculí ictiologia plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de formes petites, bentòniques, amb la pell mucosa, que són coneguts pels pescadors amb el nom de bavoses , llepissosos, dormilegues i banyuts singular Peix de la família dels blènnids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blenno-

■ blenno-

Forma prefixada del mot grec blénna, -ēs , que significa ‘mucositat’ Ex blennorràgia