Es mostren 88940 resultats

■ blima

■ blima

femení fitopatologia Malura de la vinya consistent en l’avortament de la flor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blindar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blindar</title>

Etimologia: del fr. blinder, íd., der. de blinde ‘protecció contra el foc de l’enemic’, de l’al. blende, íd., der. de blenden ‘encegar, tapar’ 1a font: 1905
verb transitiu tecnologia Cobrir un vaixell, una bateria, un tanc, una caixa de cabals, etc., amb planxes de ferro o d’acer, o amb una capa de formigó o d’un altre material resistent per tal de protegir-los de les bales, del foc, etc.

■ blindar

verb transitiu tecnologia Cobrir un vaixell, una bateria, un tanc, una caixa de cabals, etc, amb planxes de ferro o d’acer, o amb una capa de formigó o d’un altre material resistent per tal de protegir-los de les bales, del foc, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

blindat
| blindada


<title type="display">blindat</title>

Etimologia: de blindar
    adjectiu
  1. Proveït de blindatge. Vehicle blindat. Circuit blindat.
  2. per extensió Integrat per unitats proveïdes de blindatge. Divisió blindada.

blindat
| blindada

adjectiu Proveït de blindatge Vehicle blindat Circuit blindat per extensió Integrat per unitats proveïdes de blindatge Divisió blindada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blindatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blindatge</title>

Etimologia: de blindar 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Operació de blindar.
  2. armament i marina de guerra Capa de material especialment resistent, com acer, formigó, etc., amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
  3. electrotècnia Coberta metàl·lica emprada per a evitar que en els enrotllaments d’una màquina elèctrica el camp exterior pugui induir corrents paràsits; acostumen a ésser embolcalls fets amb un bon gruix de material de poca resistència elèctrica (coure o alumini).
  4. tecnologia Revestiment que embolcalla totalment o parcialment una màquina, un aparell, un vehicle, un recinte o una cosa tot impedint que determinades substàncies (pols, gasos tòxics, líquids corrosius) o certs efectes físics (penetració, xoc, calor, radiacions, camps elèctrics, etc.) puguin traspassar-lo i afectar de manera indesitjada l’exterior o l’interior, segons els casos.

■ blindatge

masculí Operació de blindar armament i marina de guerra Capa de material especialment resistent, com acer, formigó, etc, amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc, a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc electrotècnia Coberta metàllica emprada per a evitar que en els enrotllaments d’una màquina elèctrica el camp exterior pugui induir corrents paràsits acostumen a ésser embolcalls fets amb un bon gruix de material de poca resistència elèctrica coure o alumini tecnologia Revestiment que embolcalla totalment o parcialment una màquina, un aparell, un vehicle, un…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

blíster


<title type="display">blíster</title>

Etimologia: mot angl. ‘butllofa’, en l’expressió blister pack ‘envàs en làmina al buit’
masculí embalatge, envasat Envàs constituït per una làmina plàstica transparent que ha estat bufada perquè adquireixi la forma de l’objecte que ha de contenir, la qual s’enganxa a una base de cartó o de plàstic, o bé se segella amb paper d’alumini.

blíster

masculí embalatge, envasat Envàs constituït per una làmina plàstica transparent que ha estat bufada perquè adquireixi la forma de l’objecte que ha de contenir, la qual s’enganxa a una base de cartó o de plàstic, o bé se segella amb paper d’alumini
Gran Diccionari de la llengua catalana

blizzard*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">blizzard</title>

Pronúncia: blízərd
Etimologia: [mot anglès]
masculí meteorologia Estat del temps caracteritzat per temperatures extremament baixes, vent fort i una reducció gairebé total de la visibilitat a causa de la neu que aquest vent aixeca de terra, propi especialment de climes polars i antàrtics i de les zones nord-occidentals nord-americanes.

blizzard*

masculí meteorologia Estat del temps caracteritzat per temperatures extremament baixes, vent fort i una reducció gairebé total de la visibilitat a causa de la neu que aquest vent aixeca de terra, propi especialment de climes polars i antàrtics i de les zones nord-occidentals nord-americanes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bloc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bloc</title>

Homòfon: blog
Etimologia: del fr. bloc, íd., i aquest del neerlandès blok ‘tronc tallat’ 1a font: 1905
    masculí
  1. Massa gran de matèria sòlida, molt compacta i pesant, generalment de límits externs ben definits. Un bloc de marbre. Grans blocs de metall. Un bloc d’una escullera.
    1. Reunió de coses considerades com formant una massa única.
    2. bloc de paper (o simplement bloc) Llibreta de la qual hom pot arrencar els fulls fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
  3. figuradament Grup de persones o d’entitats unides ideològicament per a una finalitat comuna, coalició. El bloc socialista.
  4. electrònica Conjunt d’elements que constitueixen una part compacta d’un aparell electrònic. Bloc amplificador. Bloc de sintonia.
  5. informàtica
    1. Grup de mots, caràcters, o en general enregistraments, que a l’hora de fer una transferència de dades són tractats com una unitat.
    2. En certs llenguatges de programació, agrupació de sentències que actuen com una unitat.
    3. Element que representa un subsistema del diagrama de blocs sense entrar en els seus detalls constitutius.
  6. bloc de cases [abreviatura bl.] urbanisme Conjunt d’edificis contigus (amb parets mitgeres o comunes) que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.
  7. bloc de pisos [abreviatura bl.] urbanisme Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un tipus o diversos, que exteriorment presenten forma regular i unitària.
  8. bloc erràtic geomorfologia Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
  9. en bloc locució adverbial En conjunt, globalment.

■ bloc

masculí Massa gran de matèria sòlida, molt compacta i pesant, generalment de límits externs ben definits Un bloc de marbre Grans blocs de metall Un bloc d’una escullera Reunió de coses considerades com formant una massa única bloc de paper o simplement bloc Llibreta de la qual hom pot arrencar els fulls fàcilment Un bloc quadriculat, amb espiral Un calendari de bloc figuradament Grup de persones o d’entitats unides ideològicament per a una finalitat comuna, coalició El bloc socialista electrònica Conjunt d’elements que constitueixen una part compacta d’un aparell electrònic Bloc amplificador…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bloc-diagrama


<title type="display">bloc-diagrama</title>

masculí cartografia i geologia Representació gràfica en la qual hom visualitza simultàniament els talls geològics aixecats al llarg de les dues dimensions d’un pla com també la topografia del relleu superior.

bloc-diagrama

masculí cartografia i geologia Representació gràfica en la qual hom visualitza simultàniament els talls geològics aixecats al llarg de les dues dimensions d’un pla com també la topografia del relleu superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blocador
| blocadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blocador</title>

Etimologia: de blocar
  1. adjectiu i masculí i femení Que bloca.
  2. adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament o la substància que impedeix l’emissió o l’arribada d’estímuls, la secreció d’hormones i l’acció d’aquestes o d’altres òrgans.
  3. masculí immunologia Anticòs que inhibeix per competència la fixació d’altres anticossos específics.

■ blocador
| blocadora

adjectiu i masculí i femení Que bloca adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament o la substància que impedeix l’emissió o l’arribada d’estímuls, la secreció d’hormones i l’acció d’aquestes o d’altres òrgans masculí immunologia Anticòs que inhibeix per competència la fixació d’altres anticossos específics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blocar</title>

Etimologia: del fr. bloquer ‘fer un bloc’ (v. bloc)
    verb
  1. transitiu Aïllar (una ciutat, una regió, un port, etc.) privant-los de tota mena de comunicació amb l’exterior. Les forces enemigues blocaren la ciutat. La neu ha blocat el refugi.
  2. transitiu per extensió
    1. Aturar, immobilitzar. Blocar crèdits. Blocar una màquina.
    2. esports El porter, aturar (la pilota) amb les mans o els braços, subjectant-la fortament contra el cos.
    3. esports Un boxador, aturar (un cop) interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari.
  3. pronominal
    1. Immobilitzar-se una peça, un mecanisme. El volant s’ha blocat.
    2. figuradament No ésser, algú, capaç de reaccionar. Davant dels grans problemes es bloca.

■ blocar

verb transitiu Aïllar una ciutat, una regió, un port, etc privant-los de tota mena de comunicació amb l’exterior Les forces enemigues blocaren la ciutat La neu ha blocat el refugi transitiu per extensió Aturar, immobilitzar Blocar crèdits Blocar una màquina esports El porter, aturar la pilota amb les mans o els braços, subjectant-la fortament contra el cos esports Un boxador, aturar un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari pronominal Immobilitzar-se una peça, un mecanisme El volant s’ha blocat figuradament No ésser, algú, capaç…
Informació complementària
Traducció