Es mostren 88939 resultats

■ boca-sec
| boca-seca

■ boca-sec
| boca-seca

adjectiu Que té la boca seca Que té la boca no gens dòcil al fre oposat a bocafresc dit d’un cavall, d’un mul, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocaample
| bocaampla

■ bocaample
| bocaampla

adjectiu Ample de boca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocabadant

■ bocabadant

adjectiu Que bada la boca com per engolir figuradament Afamegat, voraç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocabadat
| bocabadada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocabadat</title>

Etimologia: de boca i badar 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que té la boca oberta.
    2. figuradament Admirat, sorprès, meravellat. Amb aquelles explicacions els deixà tots bocabadats.
  2. adjectiu Que bada.
  3. masculí botànica
    1. Cassoleta.
    2. Gènere de bolets de l’ordre de les pezizals (Acetabula sp), en forma de copa sostinguda per una cama relativament curta marcada per plecs longitudinals.

■ bocabadat
| bocabadada

adjectiu Que té la boca oberta figuradament Admirat, sorprès, meravellat Amb aquelles explicacions els deixà tots bocabadats adjectiu Que bada masculí botànica Cassoleta Gènere de bolets de l’ordre de les pezizals Acetabula sp , en forma de copa sostinguda per una cama relativament curta marcada per plecs longitudinals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocabarra

■ bocabarra

masculí manutenció, emmagatzematge Cadascun dels forats de la cabota d’un argue, etc, on hom fica els caps de les barres que serveixen per a fer-lo giravoltar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocaclòs
| bocaclosa

■ bocaclòs
| bocaclosa

adjectiu Amb la boca tancada, sense parlar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocada</title>

Etimologia: de boca 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Porció de menjar o de beguda que cap d’una vegada a la boca, bocinada.
  2. Un poc de menjar. Prendre una bocada de pa.
  3. Quantitat de combustible que d’una vegada hom fica en un forn.
  4. fer bocades (d’alguna cosa) Vanar-se’n, ponderar-la excessivament.

■ bocada

femení Porció de menjar o de beguda que cap d’una vegada a la boca, bocinada Un poc de menjar Prendre una bocada de pa Quantitat de combustible que d’una vegada hom fica en un forn fer bocades d’alguna cosa Vanar-se’n, ponderar-la excessivament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocadents

■ bocadents

Mot emprat en l’expressió de bocadents locució adverbial De cara a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocadolç

■ bocadolç

masculí ictiologia bocadolça
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocadolça

■ bocadolça

masculí ictiologia Peix selaci del subordre dels esquals Heptranchias perlo , d’uns tres metres de llarg, amb el dors grisenc, el ventre blanc i els costats d’un gris rogenc Peix xovato