Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ desalenar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desalenar-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_le_nar-se
Etimologia: de alenar

verb pronominal Perdre l’alè a causa d’una gran fatiga.

■ desalenar-se

verb pronominal Perdre l’alè a causa d’una gran fatiga

■ desamorar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desamorar-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_mo_rar-se
Etimologia: de desamor

verb pronominal Desafeccionar-se.

■ desamorar-se

verb pronominal Desafeccionar-se

■ desaparroquiar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaparroquiar-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_par_ro_qui_ar-se
Etimologia: de aparroquiar-se

verb pronominal Deixar d’ésser parroquià d’un establiment, etc.

■ desaparroquiar-se

verb pronominal Deixar d’ésser parroquià d’un establiment, etc

■ desapassionar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desapassionar-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_pas_si_o_nar-se
Etimologia: de apassionar

verb pronominal Alliberar-se d’una passió.

■ desapassionar-se

verb pronominal Alliberar-se d’una passió

■ desaplegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desaplegar-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_ple_gar-se
Etimologia: de aplegar 1a font: 1451

verb pronominal Cessar, dos o més, d’anar o d’estar aplegats.

■ desaplegar-se

verb pronominal Cessar, dos o més, d’anar o d’estar aplegats

■ desavenir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desavenir-se</title>

Partició sil·làbica: des_a_ve_nir-se
Etimologia: de avenir²

verb pronominal Deixar d’avenir-se, desacordar-se.

■ desavenir-se

verb pronominal Deixar d’avenir-se, desacordar-se

■ desbocar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desbocar-se</title>

Etimologia: de boca 1a font: 1696, DLac.

verb

pronominal

Posar-se a córrer abrivadament un cavall o una haveria desobeint el fre.
Prorrompre en paraules inconvenients, injurioses, etc.

■ desbocar-se

verb pronominal Posar-se a córrer abrivadament un cavall o una haveria desobeint el fre Prorrompre en paraules inconvenients, injurioses, etc

■ descantar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descantar-se</title>

Etimologia: de cantar

verb pronominal Perdre el cant els ocells.

■ descantar-se

verb pronominal Perdre el cant els ocells

■ descarar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descarar-se</title>

Etimologia: de cara¹ 1a font: 1561

verb pronominal Cessar de contenir-se de dir o de fer allò que el respecte humà, la prudència, el benveure, el pudor, etc., priva de dir o de fer.

■ descarar-se

verb pronominal Cessar de contenir-se de dir o de fer allò que el respecte humà, la prudència, el benveure, el pudor, etc, priva de dir o de fer

■ descontrolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontrolar-se</title>

verb pronominal No saber controlar-se.

■ descontrolar-se

verb pronominal No saber controlar-se