Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ bocam

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocam</title>

Etimologia: de boca 1a font: 1915, DAg.

masculí Sabor del vi o d’una altra beguda.

■ bocam

masculí Sabor del vi o d’una altra beguda

■ bocamànega

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocamànega</title>

Etimologia: de boca i mànega 1a font: 1868, DLCo.

femení Bocamàniga.

■ bocamànega

femení Bocamàniga

■ bocamàniga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocamàniga</title>

Etimologia: de boca i màniga

femení Part de la màniga per on surt la mà.

■ bocamàniga

femení Part de la màniga per on surt la mà

■ bocamoll

| bocamolla

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocamoll</title>

Etimologia: de boca i moll⁴ 1a font: s. XV

adjectiu

Moll o bla de boca (dit d’un cavall, un mul, etc.).
Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocafluix.

■ bocamoll

| bocamolla

adjectiu Moll o bla de boca dit d’un cavall, un mul, etc Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocafluix

■ bocana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocana</title>

Etimologia: de boca

femení

Boca d’un pou, d’un forn, etc.
hidrografia Boca, especialment la d’un port.
pesca Afàs.

■ bocana

femení Boca d’un pou, d’un forn, etc hidrografia Boca, especialment la d’un port pesca Afàs

■ bocanegre

| bocanegra

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocanegre</title>

Etimologia: de boca i negre 1a font: 1839, DLab.

adjectiu De boca o musell negre (dit principalment del cavall).

■ bocanegre

| bocanegra

adjectiu De boca o musell negre dit principalment del cavall

■ boçar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boçar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de boç

verb transitiu Posar el boç (a un animal).

Vegeu també:
boçar²

■ boçar¹

verb transitiu Posar el boç a un animal Vegeu també boçar 2

■ boçar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boçar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: possiblement del cast. ant. bossar, íd., tret de rebossar, i aquest, del ll. reversare ‘treure de dins a fora’

verb

transitiu

1. Vomitar.
2. Vessar.
1. Dir (allò que caldria callar), revelar-ho.
2. Descobrir (allò que era secret).

Vegeu també:

boçar¹

■ boçar²

verb transitiu Vomitar Vessar Dir allò que caldria callar, revelar-ho Descobrir allò que era secret Vegeu també boçar 1

■ bocarrut

| bocarruda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocarrut</title>

Etimologia: de boca

adjectiu Que té la boca grossa. Un animal bocarrut.

■ bocarrut

| bocarruda

adjectiu Que té la boca grossa Un animal bocarrut

■ bocassa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocassa</title>

Etimologia: de boca 1a font: 1803, DEst.

femení Mal gust a la boca, especialment com a conseqüència d’haver paït malament.

■ bocassa

femení Mal gust a la boca, especialment com a conseqüència d’haver paït malament

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ bocam

■ bocamànega

■ bocamàniga

■ bocamoll | bocamolla

■ bocamoll | bocamolla

■ bocana

■ bocanegre | bocanegra

■ bocanegre | bocanegra

■ boçar1

■ boçar2

■ bocarrut | bocarruda

■ bocarrut | bocarruda

■ bocassa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ bocamoll

| bocamolla

■ bocamoll

| bocamolla

■ bocanegre

| bocanegra

■ bocanegre

| bocanegra

■ boçar¹

■ boçar²

■ bocarrut

| bocarruda

■ bocarrut

| bocarruda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia