Es mostren 88939 resultats
■
boga1
■
boga1
femení Fita de límit o de separació de terrenys A la boga del poble Vegeu també boga 2 boga 3 boga 4
■
boga2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boga</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Homòfon: voga
Etimologia: del ll. bŭda, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
Etimologia: del ll. bŭda, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
■
boga2
femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies Typha sp , de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals hom fa seients de cadira, estores, cistells, etc balca Vegeu també boga 1 boga 3 boga 4
■
boga3
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boga</title><lbl type="homograph">3</lbl>
Accessory
Homòfon: voga
Etimologia: del ll. bōca i aquest del gr. bō͂ka, acusatiu del gr. bō͂x, íd. 1a font: 1349
Etimologia: del ll. bōca i aquest del gr. bō͂ka, acusatiu del gr. bō͂x, íd. 1a font: 1349
■
boga3
femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Boops boops , de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues que sol formar moles abundants mar endins Vegeu també boga 1 boga 2 boga 4
boga4
femení antigament oficis manuals Argolla de ferro amb dos pius que, manegada a l’arbre de mall d’una farga, li servia d’eix de gir Vegeu també boga 1 boga 2 boga 3
■
boga-ravell
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boga-ravell</title>
Accessory
Etimologia: de boga3 (v. bogamarí) i l’ant. revell, nom de peix, possiblement relacionat amb revell ‘ullastre’, del ll. rebellis ‘rebel’
Body
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Pagellus bogaraveo), semblant al besuc, però sense taques ni bandes negres.
■
boga-ravell
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Pagellus bogaraveo , semblant al besuc, però sense taques ni bandes negres
■
bogal
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bogal</title>
Accessory
Etimologia: probablement del ll. vulgaris ‘vulgar’, alterat en *vulgalis i amb ampliació de sentit de ‘comú’ a ‘prodigat, generós’
Body
-
adjectiu
- Dit d’una persona de caràcter obert, generós.
- Balder.
■
bogal
adjectiu Dit d’una persona de caràcter obert, generós Balder
■
bogamarí
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bogamarí</title>
Accessory
Etimologia: mot particularment valencià i baleàric, primitivament bogo-marí, comp. de bogo, forma mossàrab de boc, mascle de la cabra, i marí, potser a causa de les preteses propietats afrodisíaques del marisc
Body
masculí zoologia Garota.
■
bogamarí
masculí zoologia Garota
■
bogar1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bogar</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Homòfon: vogar
Etimologia: de boga2
Etimologia: de boga2
Body
■
bogar1
masculí botànica Lloc poblat de boga Vegeu també bogar 2
■
bogar2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bogar</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Homòfon: vogar
Body
■
bogar2
verb transitiu dialectal Adobar, femar Vegeu també bogar 1
■
bogarró
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bogarró</title>
Accessory
Etimologia: de boga3
Body
masculí ictiologia Boga.
■
bogarró
masculí ictiologia Boga