Es mostren 88940 resultats

bolcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">bolcar</title>

Accessory
Homòfon: volcà
Etimologia: del ll. vg. *volvicare ‘embolcar, capgirar’ 1a font: 1280, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Posar els bolquers, vestir (un infant de bolquers).
    1. transitiu Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). Bolcà el cistell d’una revolada.
    2. pronominal Això no té gaire estabilitat i es bolca fàcilment.
  2. intransitiu
    1. Tombar-se i caure de costat un vehicle. Ha bolcat un camió de taronges.
    2. Sofrir una bolcada el qui va en un vehicle. Vam bolcar en un revolt.
  3. pronominal Rebolcar-se.
  4. pronominal Lliurar-se totalment; abocar-se. Tot el poble es va bolcar a recollir diners per als damnificats. Està totalment bolcat en els estudis.

bolcar

bolcavagonetes

bolcavagonetes

bolda

bolda

boldina

boldina

boldo1

boldo1

boldo2

boldró

boldró

bolei

bolei

boleia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boleia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bo_le_ia
Etimologia: variant de volea
Body
    femení
  1. Volea.
  2. transports Travesser de fusta que era fixat amb una argolla al carruatge, a l’arada, a la sínia, etc., i del qual sortien els tirants d’unió amb l’animal o els animals de tir.

boleia

boleiar

boleiar