Es mostren 88940 resultats

■ boleng

■ boleng

masculí botànica Buglossa boleng roig Pota de colom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bolenga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bolenga</title>

Etimologia: probablement relacionat amb el mossàrab bolabento, convertit fonèticament en *bolaenc i boleng, bolenga (v. bola1)
femení botànica Planta biennal de la família de les boraginàcies (Echium italicum), de fulles llargament lanceolades i aspres i de flors de color de rosa carminat, petites i agrupades en una grossa panícula.

■ bolenga

femení botànica Planta biennal de la família de les boraginàcies Echium italicum , de fulles llargament lanceolades i aspres i de flors de color de rosa carminat, petites i agrupades en una grossa panícula
Gran Diccionari de la llengua catalana

boleoanemocor
| boleoanemocora


<title type="display">boleoanemocor</title>

Partició sil·làbica: bo_le_o_a_ne_mo_cor
adjectiu botànica Dit de les plantes anemocores en les quals el vent, en fer oscil·lar les tiges rígides i elàstiques, projecta els gèrmens fora dels fruits, a alguns metres de distància.

boleoanemocor
| boleoanemocora

adjectiu botànica Dit de les plantes anemocores en les quals el vent, en fer oscillar les tiges rígides i elàstiques, projecta els gèrmens fora dels fruits, a alguns metres de distància
Gran Diccionari de la llengua catalana

boleoautocor
| boleoautocora


<title type="display">boleoautocor</title>

Partició sil·làbica: bo_le_o_au_to_cor
adjectiu botànica Dit dels vegetals que disseminen les diàspores projectant-les a distància per la dehiscència sobtada dels òrgans que les contenen.

boleoautocor
| boleoautocora

adjectiu botànica Dit dels vegetals que disseminen les diàspores projectant-les a distància per la dehiscència sobtada dels òrgans que les contenen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boleres

■ boleres

femení plural folklore Ball, variant del bolero, practicat a Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bolero
| bolera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bolero</title>

Etimologia: del cast. bolero 1a font: s. XIX
  1. masculí dansa
    1. Ball d’una parella o més, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4, format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors mentre la música repeteix la tornada.
    2. Cançó i dansa tradicionals antillanes d’origen hispànic, de ritme binari i sincopat.
  2. masculí i femení dansa Persona que balla el bolero o altres balls.
  3. masculí plural pesca Art de fons integrat per dos grups de xarxes: el bolero de baix, mena de tresmall armat amb els ploms, i el bolero de dalt, xarxa rectangular armada amb els suros.

■ bolero
| bolera

masculí dansa Ball d’una parella o més, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4, format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors mentre la música repeteix la tornada Cançó i dansa tradicionals antillanes d’origen hispànic, de ritme binari i sincopat masculí i femení dansa Persona que balla el bolero o altres balls masculí plural pesca Art de fons integrat per dos grups de xarxes el bolero de baix , mena de tresmall armat amb els ploms, i el bolero de dalt , xarxa rectangular armada amb els suros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bolet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bolet</title>

Etimologia: del ll. bolētus, íd. 1a font: orígens de la llengua
    masculí
  1. botànica
    1. Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana o simplement visible, que consta generalment d’un casquet esfèric o barret sostingut per un peu vertical o cama.
    2. bolet cabriter Rossinyol.
    3. bolet carner Bolet gros, de la família de les hidnàcies (Hericium erinaceus), que es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició.
    4. bolet d’agulles rufescent Picornell de pi.
    5. bolet d’alzina Flota d’alzina, flota de roure.
    6. bolet de cabra Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius pyrogalus), de barret d’un gris d’oliva que es fa en avellanoses, rouredes i fagedes.
    7. bolet de femer Gènere de bolets de la família de les coprinàcies (Coprinus sp), que viuen sobre fems, excrements diversos, fusta podrida, humus, etc.
    8. bolet de ginesta Bolet de la família de les rodofil·làcies (Entoloma [Rhodophyllus] clypeatum), semblant al fals carlet, però més petit i de barret més fosc.
    9. bolet de greix Bolet de l’ordre de les pezizals (Gyromitra esculenta), semblant a la múrgola, de cama groguenca que es fa a la primavera en els boscs de coníferes.
    10. bolet de noguer Bolet de soca gros, de la família de les poliporàcies (Polyporus [Melanopus] squamosus), groguenc i cobert d’esquames de color marró, que parasita freixes i altres planifolis.
    11. bolet de pi Bolet de la família de les estrofariàcies (Hypholoma [Nematoloma] fasciculare), de barret d’un groc de sofre i de cama allargada, que es fa sobre soques i arrels podrides.
    12. bolet de poll Bolet de soca de la família de les poliporàcies (Polyporus [Oxyporus] populinus), en forma de mènsula, generalment cobert de molsa, que es fa sobre troncs de pollancres.
    13. bolet de pollanc Pollancó.
    14. bolet de rosada Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma scalpturatum), semblant al fredolic, que es fa en boscs d’alzines i roures.
    15. bolet de roure Flota de roure.
    16. bolet d’esca Bolet lignícola de la família de les poliporàcies (Fomes fomentarius), de color de caoba i suberós, que es fa en roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana i amb el qual hom preparava l’esca.
    17. bolet de soca Nom aplicat genèricament a un bon nombre de basidiomicets que creixen sobre fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
    18. bolet de soca blanc Bolet de la família de les poliporàcies (Trametes gibbosa), vellutat, de carn suberosa i resistent, que es fa en soques de planifolis.
    19. bolet de soca zonat Bolet de la família de les poliporàcies (Coriolus versicolor), de barret pla i sense cama que es fa en soques i branques mortes de planifolis.
    20. bolet de tinta Bolet de la família de les coprinàcies (Coprinus comatus), de làmines negres i deliqüescents que es desfan en un líquid negre, considerat un dels millors bolets.
    21. bolet de vaca Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius fulmineus), de barret viscós i de cama robusta acabada en un bulb en forma de baldufa.
    22. bolet de xop Bolet gros, de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe maxima), de barret en forma d’embut i de cama gruixuda, propi de rouredes i fagedes.
    23. bolet d’oliu Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus olearius), de barret de color groc de safrà o carbassa, metzinós, que pot ésser confós amb el rossinyol.
    24. bolet d’om Companyol d’om.
    25. bolet d’or Reig.
    26. bolet d’orella Gírgola.
    27. bolet d’ovella Molleric granellut.
    28. bolet lletereser Rovelló de cabra.
    29. bolet terrolenc Camperol.
    30. a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou Refrany que significa que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d’un lloc o d’una persona concrets.
    31. créixer (o fer-se) com els bolets Créixer molt ràpidament; créixer com una carbassera.
  2. plural botànica En sentit general, fongs.
  3. Dit d’una persona molt menuda.
    1. indumentària Barret tou, rodó.
    2. indumentària Bombí.
    3. estar tocat del bolet col·loquialment No tenir el cap prou sa.
  5. popularment Cop donat al cap d’algú amb la mà.
  6. indústria tèxtil Crosta de matèria gomosa que es forma a les troques de seda greja en els punts de contacte amb els braços de l’aspi i que dificulta la torsió del fil.
  7. àncora de bolet marina, marítim Àncora desproveïda d’ungles i de braços que es clava al fons de la mar mitjançant un casquet esfèric.
  8. fer bolet indústria surera Eixamplar-se el cap d’un trefí, quan és de bona qualitat, en sortir de l’ampolla.

■ bolet

masculí botànica Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o macromicets basidiomicets i ascomicets, de mida grossa, mitjana o simplement visible, que consta generalment d’un casquet esfèric o barret sostingut per un peu vertical o cama bolet cabriter Rossinyol bolet carner Bolet gros, de la família de les hidnàcies Hericium erinaceus , que es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició bolet d’agulles rufescent Picornell de pi bolet d’alzina Flota d’alzina, flota de roure bolet de cabra Bolet de la família de les russulàcies Lactarius pyrogalus , de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

boletàcies


<title type="display">boletàcies</title>

Partició sil·làbica: bo_le_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de bolets que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb moltes espècies comestibles, com el sureny i el molleric, i algunes de tòxiques, com el matagent.
  2. singular Bolet de la família de les boletàcies.

boletàcies

femení botànica plural Família de bolets que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb moltes espècies comestibles, com el sureny i el molleric, i algunes de tòxiques, com el matagent singular Bolet de la família de les boletàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boletada

■ boletada

femení Gran quantitat de bolets fer una boletada Fer una collita, una menjada, de bolets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boletaire

■ boletaire

masculí i femení Persona que cull bolets, especialment si és per vendre’ls
Traducció