Es mostren 88940 resultats

■ bombar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bombar</title>

Etimologia: de bomba2
    verb
  1. transitiu Treure o transportar amb una bomba (aigua o qualsevol altre fluid) d’un pou, d’una bassa, d’un recipient qualsevol. Si volem regar, hem de bombar l’aigua.
    1. transitiu Fer que la superfície (d’una cosa) prengui, com inflant-se, una curvatura anàloga a la d’una bomba o una volta. Una teulada bombada.
    2. pronominal La paret s’ha anat bombant.
    3. pronominal Inflar-se, envanir-se.
  3. transitiu esports Projectar la pilota, elevant-la moderadament, de manera que la trajectòria formi una paràbola pronunciada.
  4. transitiu col·loquialment Suspendre, no considerar aprovable (algú o els coneixements d’algú) després d’un examen. L’han bombat una altra vegada. M’han bombat el llatí.
  5. que el bombin! locució interjectiva Expressió emprada per a engegar algú o alguna cosa molests.

■ bombar

verb transitiu Treure o transportar amb una bomba aigua o qualsevol altre fluid d’un pou, d’una bassa, d’un recipient qualsevol Si volem regar, hem de bombar l’aigua transitiu Fer que la superfície d’una cosa prengui, com inflant-se, una curvatura anàloga a la d’una bomba o una volta Una teulada bombada pronominal La paret s’ha anat bombant pronominal Inflar-se, envanir-se transitiu esports Projectar la pilota, elevant-la moderadament, de manera que la trajectòria formi una paràbola pronunciada transitiu colloquialment Suspendre, no considerar aprovable algú o els coneixements d’algú després…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bombarda</title>

Etimologia: de lombarda, pel fet que aquesta arma sorgí a Itàlia, anomenada antigament Lombardia; el mot es modificà més endavant per influx del radical onomatopeic, base de les altres accepcions de bomba1 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. armament Boca de foc de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV.
  2. marina, marítim Vaixell de vela mediterrani de dos pals d’una sola peça, a més del bauprès.
  3. marina de guerra Vaixell de guerra armat amb un morter o dos de gran calibre la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
  4. música
    1. Instrument de vent de llengüeta doble i de tub sempre recte i de perforació cònica, de la família de la caramella, avantpassat de l’oboè i del fagot.
    2. Registre de llengüeta de l’orgue, de 16 (o 32) peus i tubs de perforació cònica.

■ bombarda

femení armament Boca de foc de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV marina, marítim Vaixell de vela mediterrani de dos pals d’una sola peça, a més del bauprès marina de guerra Vaixell de guerra armat amb un morter o dos de gran calibre la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics música Instrument de vent de llengüeta doble i de tub sempre recte i de perforació cònica, de la família…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombardeig

■ bombardeig

masculí tàctica Acció de bombardejar l’efecte Bombardeig naval Bombardeig aeri informàtica Acció de bombardejar una bústia electrònica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombardejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bombardejar</title>

Etimologia: de bombarda
    verb transitiu
  1. armament Atacar amb bombes un objectiu.
  2. informàtica Enviar massivament missatges (a una bústia electrònica), generalment amb la intenció de provocar una reacció en el receptor.
  3. nucleònica Dirigir un feix de partícules o de radiació sobre un fitó material per tal d’induir una reacció nuclear o d’estudiar la difusió de les partícules que resulten de la col·lisió.

■ bombardejar

verb transitiu armament Atacar amb bombes un objectiu informàtica Enviar massivament missatges a una bústia electrònica, generalment amb la intenció de provocar una reacció en el receptor nucleònica Dirigir un feix de partícules o de radiació sobre un fitó material per tal d’induir una reacció nuclear o d’estudiar la difusió de les partícules que resulten de la collisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombarder1

■ bombarder1

masculí història Fonedor de bombardes Artiller que servia les bombardes Vegeu també bombarder 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombarder2
| bombardera

■ bombarder2
| bombardera

ciències militars masculí i femení Soldat encarregat de llançar bombes adjectiu i masculí Dit del vaixell o de l’avió militars destinats al bombardeig Vegeu també bombarder 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombardí

■ bombardí

masculí música Instrument de vent, amb pistons de 3 a 6, de tub encorbat i de perforació cònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombardó

■ bombardó

masculí música tuba 1 2 Instrument de vent, el tipus més greu de la família de la bombarda, també anomenat contrabaix de bombarda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bombasí


<title type="display">bombasí</title>

Etimologia: del ll. bombyx, -ycis ‘cuc de seda’, a través d’una forma it. *bombagino, der. de bombage ‘cotó’ 1a font: 1704
masculí indústria tèxtil Teixit de cotó blanc assarjat i llistat del qual són fetes peces d’ús interior.

bombasí

masculí indústria tèxtil Teixit de cotó blanc assarjat i llistat del qual són fetes peces d’ús interior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bombat
| bombada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bombat</title>

Etimologia: de bomba2
  1. adjectiu
    1. Que presenta una convexitat com de bomba o de volta.
    2. esports Dit del llançament o el xut amb una trajectòria parabòlica pronunciada.
    3. pintura Dit d’un retaule que ha pres una forma convexa per contracció de les fibres de la part posterior del suport de fusta.
  2. masculí Convexitat d’una cosa bombada.

■ bombat
| bombada

adjectiu Que presenta una convexitat com de bomba o de volta esports Dit del llançament o el xut amb una trajectòria parabòlica pronunciada pintura Dit d’un retaule que ha pres una forma convexa per contracció de les fibres de la part posterior del suport de fusta masculí Convexitat d’una cosa bombada
Informació complementària
Traducció