Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ bonastre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonastre</title>

Etimologia: de bo² i -astre

masculí Bon home, que tot s’ho pren bé.

bonastrenc

| bonastrenca

<title type="display">bonastrenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Bonastre (Baix Penedès).

bonastrenc

| bonastrenca

adjectiu i masculí i femení De Bonastre Baix Penedès

■ bonaventura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonaventura</title>

Etimologia: de bo² i ventura 1a font: s. XIV, Llull

femení

Pretesa endevinació de la sort d’una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etc.
dir la bonaventura (a algú) Pronosticar-li el que li ha de succeir.

■ bonaventura

femení Pretesa endevinació de la sort d’una persona per les ratlles de les mans, els trets fisonòmics, etc dir la bonaventura a algú Pronosticar-li el que li ha de succeir

■ bonda¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonda</title><lbl type="homograph">1</lbl>

femení indústria surera Tap gros per a tapar botes les bases del qual són el ventre i l’esquena del suro.

Vegeu també:
bonda²

■ bonda¹

femení indústria surera Tap gros per a tapar botes les bases del qual són el ventre i l’esquena del suro Vegeu també bonda 2

■ bonda²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonda</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: der. postverbal del cat. ant. abondar ‘satisfer, aprofitar’, amb afèresi de la a inicial per confusió amb la a de l’article

femení Bondat, bona conducta (en l’expressió fer bonda).

Vegeu també:
bonda¹

■ bonda²

femení Bondat, bona conducta en l’expressió fer bonda Vegeu també bonda 1

■ bondadós

| bondadosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bondadós</title>

Etimologia: de bondat 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Ple de bondat.

■ bondadosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bondadosament</title>

Etimologia: de bondadós

adverbi Amb bondat.

■ bondat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bondat</title>

Etimologia: del ll. bonĭtas, -atis, íd., der. de bonus (v. bo²) 1a font: s. XIV, Llull

femení

Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé. Una persona d’una gran bondat.
Prova de deferència, favor, atenció. Estic molt agraït a les teves bondats.
Bona qualitat. La bondat d’un teixit, d’un producte.
metrologia Referida a un instrument de mesura, exactitud o precisió de l’instrument. La bondat d’una balança.
fer bondat Comportar-se bé, especialment un infant.

femení Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé Una persona d’una gran bondat Prova de deferència, favor, atenció Estic molt agraït a les teves bondats Bona qualitat La bondat d’un teixit, d’un producte metrologia Referida a un instrument de mesura, exactitud o precisió de l’instrument La bondat d’una balança fer bondat Comportar-se bé, especialment un infant

■ bondó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bondó</title>

Etimologia: d’una falsa divisió de l’abundor

femení

Mot emprat en l’expressió a bondó locució adverbial En abundància.

■ bondó

femení Mot emprat en l’expressió a bondó locució adverbial En abundància

■ bonegada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonegada</title>

Etimologia: de bonegar

femení Acció de bonegar, amonestació.

■ bonegada

femení Acció de bonegar, amonestació

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ bonastre

bonastrenc | bonastrenca

bonastrenc | bonastrenca

■ bonaventura

■ bonda1

■ bonda2

■ bondadós | bondadosa

■ bondadós | bondadosa

■ bondadosament

■ bondat

■ bondó

■ bonegada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

bonastrenc

| bonastrenca

bonastrenc

| bonastrenca

■ bonda¹

■ bonda²

■ bondadós

| bondadosa

■ bondadós

| bondadosa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia