Es mostren 88940 resultats

■ boneter1

■ boneter1

masculí botànica Arbust o petit arbre caducifoli de la família de les celastràcies Euonymus europaeus , amb fulles oposades, orades o lanceolades, de marge crenat o serrat, flors blanques en ramells i fruits capsulars vermells Vegeu també boneter 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boneter2
| bonetera

■ boneter2
| bonetera

masculí i femení oficis manuals Persona que fa bonets o que en ven Vegeu també boneter 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bong-bong

bong-bong

masculí esports En escalada, clavilla en forma de V, especial per a les esquerdes amples
Gran Diccionari de la llengua catalana

bongo


<title type="display">bongo</title>

masculí zoologia Antílop de la subfamília dels antilopins (Boocercus eurycerus), de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades.

bongo

masculí zoologia Antílop de la subfamília dels antilopins Boocercus eurycerus , de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bongós

bongós

masculí plural música Bongos
Gran Diccionari de la llengua catalana

bongos [o bongós]

bongos [o bongós]

masculí plural música Instrument de percussió, d’origen possiblement afrocubà, format per dos petits tambors fixats l’un a l’altre que hom toca percudint amb els dits o amb el palmell de les mans, generalment collocat entre els genolls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonhomia

■ bonhomia

femení Condició de qui és bon home Simplicitat amable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonhomiós
| bonhomiosa

■ bonhomiós
| bonhomiosa

adjectiu Que implica bonhomia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonic
| bonica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonic</title>

Etimologia: d’origen incert, paral·lel del cast. bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement der. del ll. bonus ‘bo’ amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos 1a font: s. XVI
  1. adjectiu Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa.
  2. masculí plural Joiells, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies.

■ bonic
| bonica

adjectiu Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa masculí plural Joiells, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonicària

■ bonicària

femení dialectal Boniquesa, formosor, gràcia
Traducció