Es mostren 88939 resultats

■ bonyigar

■ bonyigar

verb transitiu Sotmetre les peces de roba a un bany que contenia bonyiga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bonzai

bonzai

masculí jardineria Bonsai
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonze

■ bonze

masculí budisme Nom que a Occident hom dona generalment als monjos budistes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bonzessa

bonzessa

femení budisme Monja budista
Gran Diccionari de la llengua catalana

boogie-woogie*

boogie-woogie*

masculí música i dansa Bugui-bugui
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ booleà
| booleana

■ booleà
| booleana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Georges Boole o a la seva àlgebra Variable booleana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boom*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">boom</title>

Pronúncia: búm
Homòfon: bum
Etimologia: mot angl. nord-americà, ‘explosió’ (1879) 1a font: s. XX
    masculí
  1. Increment, prosperitat, sobtats i poc estables. El ‘boom’ turístic.
  2. economia Màxim d’un cicle econòmic, culminació d’una fase expansiva dins l’activitat econòmica, quan aquesta és en situació d’ocupació plena dels recursos productius.

■ boom*

masculí Increment, prosperitat, sobtats i poc estables El ‘boom’ turístic economia Màxim d’un cicle econòmic, culminació d’una fase expansiva dins l’activitat econòmica, quan aquesta és en situació d’ocupació plena dels recursos productius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bop


<title type="display">bop</title>

Etimologia: de l’anglès
masculí música Estil de jazz aparegut a Nova York durant els anys quaranta, caracteritzat per l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques i el virtuosisme instrumental.

bop

masculí música Estil de jazz aparegut a Nova York durant els anys quaranta, caracteritzat per l’abandó de la continuïtat rítmica, la prolongació de les bases harmòniques i el virtuosisme instrumental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boquejar

■ boquejar

verb intransitiu Moure la boca, obrir i tancar la boca com el qui espira Espirar Fer bosses alguna peça de roba Amplejar el calçat, els guants, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

boquejat
| boquejada


<title type="display">boquejat</title>

Etimologia: de boquejar
adjectiu heràldica Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes i amb els ulls aclucats.

boquejat
| boquejada

adjectiu heràldica Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes i amb els ulls aclucats