Es mostren 88939 resultats

■ boquer

■ boquer

masculí Xarxa o filat per a caçar conills
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boquera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boquera</title>

Etimologia: de boca 1a font: 1460, Roig
    femení
    1. anatomia Comissura dels llavis.
    2. plural patologia Afecció, sovint present en els infants, caracteritzada per fissures, enrogiment i maceració de la pell de les comissures dels llavis.
    3. plural ornitologia Formacions vistentment acolorides de les comissures del bec dels polls dels ocells.
  2. agricultura
    1. Portella feta al marge d’un estany o una bassa per donar entrada o sortida a l’aigua.
    2. Cap del solc per on entra l’aigua quan hom rega les taules de l’horta.

■ boquera

femení anatomia Comissura dels llavis plural patologia Afecció, sovint present en els infants, caracteritzada per fissures, enrogiment i maceració de la pell de les comissures dels llavis plural ornitologia Formacions vistentment acolorides de les comissures del bec dels polls dels ocells agricultura Portella feta al marge d’un estany o una bassa per donar entrada o sortida a l’aigua Cap del solc per on entra l’aigua quan hom rega les taules de l’horta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

boquerentí
| boquerentina

boquerentí
| boquerentina

adjectiu i masculí i femení Bocairentí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boquet

■ boquet

masculí construcció Cap de biga que sobresurt de la façana d’una casa i que serveix per a aguantar el ràfec de la teulada, la volada d’un balcó, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boquina

■ boquina

femení adoberia Pell de boc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boquir

■ boquir

verb transitiu Cobrir el boc les cabres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bor

■ bor

masculí símbol B química inorgànica Element no-metàllic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 5 i de pes atòmic 10,811
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bora


<title type="display">bora</title>

Etimologia: d’un preromà indoeuropeu bhor- ‘perforar’ 1a font: 1900, Vayreda
    femení
  1. Cova.
  2. meteorologia Vent fred de muntanya que bufa violentament del nord o el nord-est a la costa adriàtica o dàlmata.

bora

femení Cova meteorologia Vent fred de muntanya que bufa violentament del nord o el nord-est a la costa adriàtica o dàlmata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borà

■ borà

masculí química Qualsevol dels hidrurs de polibor, d’estructura molecular polièdrica, tots ells deficients d’electrons BH 3 Hidrur de bor hipotètic, formalment el progenitor de tota la sèrie dels borans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boracita

■ boracita

femení mineralogia Borat i clorur de magnesi, mineral dimorf, cúbic i ròmbic
Traducció