Es mostren 88940 resultats

bordís

bordís

bordissalla

bordissalla

bordissenc
| bordissenca

bordissenc
| bordissenca

bordisser
| bordissera

bordisser
| bordissera

bordissot

bordissot

bordó1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bordó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: deriv. probablement del verb ant. bordir ‘justar amb una mena de llança’, verb d’origen germànic 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Bastó llarg amb guaspa punxeguda utilitzat pels caminants, els escoltes, etc.
  2. Vara cilíndrica, pròpia dels pelegrins, amb dos ornaments, l’un als tres quarts, en forma de travesser, i l’altre a la part superior, en forma de pom.
  3. Vara de metall que usen certs capellans en les processons i en altres cerimònies religioses.
  4. Cadascuna de les vares llargues que sostenen el pal·li.
  5. història militar Espasa d’estoc, o sigui, que punxa però no talla.
  6. literatura En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d’una composició poètica, a vegades anomenat també bordonet o bastó.



  7. Vegeu també:
    bordó2
    bordó3
    bordó4

bordó1

bordó2

bordó2

bordó3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bordó</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Etimologia: v. bordó1
Body
    masculí
  1. arquitectura, ebenisteria i construcció Ressalt de secció semicircular en una superfície, o de quart de cercle en una motllura.
  2. construcció naval Part de l’obra viva d’una embarcació, normalment de forma arrodonida sobresortint dels costats del buc i que serveix, a més de la seva funció estètica, per a evitar que els cops que es donin als costats afectin el gruix del folre.
  3. tecnologia Vora de secció circular feta al cantell d’una peça o a la part superior d’un recipient, o sortint de secció semicircular en una superfície lateral.
  4. indústria tèxtil
    1. Ratlla de relleu longitudinal obtinguda en els teixits mitjançant fils gruixuts o en gran nombre, per efecte del lligat, etc.
    2. bordó vestit Bordó obtingut recobrint un fil d’ordit o més amb un altre que es mou en ziga-zaga per damunt d’ells a causa del lligat de glassa que hom li fa teixir.



  5. Vegeu també:
    bordó1
    bordó2
    bordó4

bordó3

bordó4


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bordó</title><lbl type="homograph">4</lbl>

Accessory
Etimologia: de l'oc. bordon; fr. bourdon ‘borinot’, d’origen onomatopeic
Body
    masculí música
    1. So greu i invariable d’un instrument (com el sac de gemecs), que serveix de pedal d’una polifonia rudimentària.
    2. Tub o corda que produeix aquest so.
    3. Corda, de tripa o metàl·lica, tibada diametralment sobre la membrana inferior d’un timbal per a donar-li un so més incisiu.
  1. Corda greu dels instruments de la família del llaüt i del violí.
  2. Campana major i de so més greu en un carilló.
  3. Registre de l’orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l’instrument.
  4. Joc del clavecí, que sona a l’octava greu.



  5. Vegeu també:
    bordó1
    bordó2
    bordó3

bordó4

bordoi

bordoi