Es mostren 88940 resultats

■ borrascada

■ borrascada

femení Vent impetuós acompanyat de pluja o de calamarsa Va venir una borrascada i va malmetre el blat de moro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borrascall

■ borrascall

masculí Caiguda de petites volves de neu, petita nevada que amb treballs cobreix la terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borrascós
| borrascosa

■ borrascós
| borrascosa

adjectiu Que causa borrasques Vent borrascós En què es produeixen borrasques, propens a borrasques Regió borrascosa figuradament Ple d’esdeveniments desordenats, violents Una joventut borrascosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

borrascosament

borrascosament

adverbi D’una manera borrascosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borrasquejar

■ borrasquejar

verb intransitiu Fer temps borrascós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borrasquer
| borrasquera

■ borrasquer
| borrasquera

adjectiu De borrasca dit del vent figuradament Amic de gresques i d’esvalots
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borrassa

■ borrassa

femení Espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc, per a portar faves, mongetes, palla, etc música Sac de gemecs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

borrassanenc
| borrassanenca

borrassanenc
| borrassanenca

adjectiu i masculí i femení De Borrassà Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borrassó

■ borrassó

masculí Borrassa petita feta amb dos o tres sacs cosits junts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borratja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">borratja</title>

Etimologia: b. ll. borrago, -agĭnis, provinent probablement de l’àr. vg. bū ʿaráq (àr. ʾabū ʿáraq), pròpiament ‘pare de la suor’, ‘sudorífic’ 1a font: s. XIII, Arnau
    femení botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies (Borago officinalis), de fulles grosses, ovades i molt rugoses, i de flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
  2. borratja de cingle Orella d’os.

■ borratja

femení botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies Borago officinalis , de fulles grosses, ovades i molt rugoses, i de flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals borratja de cingle Orella d’os
Traducció