Es mostren 88939 resultats

■ braçalada

■ braçalada

femení Costats d’un portal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braçalera

■ braçalera

femení Braç de cadira de cor, de banc, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braçalet

■ braçalet

masculí Objecte d’ornament en forma d’anell que hom porta a l’extrem inferior de l’avantbraç envoltant-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braçalladora

■ braçalladora

femení En la premsa de formatge, barra de fusta que prem el formatge i li fa escórrer el xerigot
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braçalot

■ braçalot

masculí marina, marítim Tros de cap o de cable fermat per un extrem i amb un bossell en l’altre, especialment quan per aquest passa una braça
Gran Diccionari de la llengua catalana

bràcar
| bràcara


<title type="display">bràcar</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bràcars.
  2. masculí i femení història Individu d’una tribu galaica preromana que ocupava les terres portugueses de la Braga actual.

bràcar
| bràcara

adjectiu Relatiu o pertanyent als bràcars masculí i femení història Individu d’una tribu galaica preromana que ocupava les terres portugueses de la Braga actual
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braçat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">braçat</title>

Etimologia: de braç 1a font: s. XV
    masculí
    1. Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc., que cap dins els braços.
    2. especialment Cadascun dels feixos de blat que agafa el segador quan cull l’estassada.
  2. agafar d’un braçat (una cosa) Agafar-la bo i envoltant-la amb els braços.

■ braçat

masculí Quantitat de llenya, de canyes, d’herba, etc, que cap dins els braços especialment Cadascun dels feixos de blat que agafa el segador quan cull l’estassada agafar d’un braçat una cosa Agafar-la bo i envoltant-la amb els braços
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braçatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">braçatge</title>

    masculí història del dret
  1. Dret de compensació que el sobirà o l’estat rebia, juntament amb el de senyoria, per les despeses de fabricació de moneda.
  2. A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de la collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta.

■ braçatge

masculí història del dret Dret de compensació que el sobirà o l’estat rebia, juntament amb el de senyoria, per les despeses de fabricació de moneda A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de la collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braceig

■ braceig

masculí Acció de bracejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bracejador
| bracejadora

■ bracejador
| bracejadora

adjectiu Que braceja
Traducció