Es mostren 88939 resultats

■ braman

■ braman

masculí hinduisme Individu pertanyent a la primera de les quatre castes originàries de l’Índia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramànic
| bramànica

■ bramànic
| bramànica

adjectiu Relatiu o pertanyent als bramans o a llurs doctrines i llurs cultes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bramanisme</title>

Etimologia: de braman
masculí hinduisme Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.

■ bramanisme

masculí hinduisme Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bramar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Fer brams l’ase.
    2. per extensió Fer crits altres animals.
  2. Cridar fort les persones. Aquest home no crida, brama.
  3. Cantar fent grans crits. Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar.
  4. Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.

■ bramar

verb intransitiu Fer brams l’ase per extensió Fer crits altres animals Cridar fort les persones Aquest home no crida, brama Cantar fent grans crits Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bràmids

■ bràmids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos oval i comprimit lateralment, de cap arrodonit i de boca obliqua, que comprèn la castanyola singular Peix de la família dels bràmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramul

■ bramul

masculí Crit del bou i d’animals afins Soroll intens de la tempestat, de la mar avalotada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramular

■ bramular

verb intransitiu Fer bramuls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bran

■ bran

masculí antigament Espasa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branc</title>

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Branca grossa.
  2. Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
  3. obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.

■ branc

masculí Branca grossa Camí, séquia, serra, etc, que arrenca d’un altre de principal obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell Branc d’entrada Branc de sortida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branca</title>

Etimologia: d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic *wranka ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes.
  2. per analogia
    1. En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria.
    2. anatomia Ramificació, part en què es divideix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d’una artèria, d’una vena.
    3. figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú.
    4. lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és limitat per dos nusos i dos de successius tenen un nus comú.
  3. Braç. Un canelobre de quatre branques.
  4. Cadascuna de les dues peces amb què unes ulleres recolzen a les orelles.
  5. En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.
  6. física atòmica Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula.
  7. geometria Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.

■ branca

femení botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes per analogia En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria anatomia Ramificació, part en què es divideix un tallus, un conducte orgànic, etc Les branques d’una artèria, d’una vena figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és…
Informació complementària
Traducció