Es mostren 88939 resultats

branquiòsteg

branquiòsteg

masculí anatomia animal Membrana que, en molts peixos, recobreix les brànquies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branquiürs

■ branquiürs

masculí zoologia plural Subclasse de crustacis entomostracis de dimensions petites i de cos aplatat, paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça singular Crustaci de la subclasse dels branquiürs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bransoleig

■ bransoleig

masculí Balanceig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bransolejar

■ bransolejar

verb transitiu , intransitiu i pronominal Balancejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">braó</title>

Partició sil·làbica: bra_ó
Etimologia: del fràncic brado ‘part carnosa del cos; pernil’; de l’aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l’home i d’alguns animals, passà a significar ‘força física’ i ‘valor’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. anatomia animal
    1. En l’home, part del braç compresa entre l’espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.
    2. per analogia En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa.
    3. braó de la cama per analogia En l’home, part de la cama de genoll en amunt.
  2. figuradament Força corporal, vigoria.
  3. figuradament Valor, coratge.

■ braó

masculí anatomia animal En l’home, part del braç compresa entre l’espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit per analogia En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa braó de la cama per analogia En l’home, part de la cama de genoll en amunt figuradament Força corporal, vigoria figuradament Valor, coratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braol

■ braol

masculí Bramul
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braolador
| braoladora

■ braolador
| braoladora

adjectiu Que braola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ braolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">braolar</title>

Partició sil·làbica: bra_o_lar
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *bragulare, del cèlt. bragere ‘bramar’ (d’on l’oc. i fr. ant. braire i braidar), amb influx del ll. ululare ‘udolar’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
verb intransitiu Bramular, mugir.

■ braolar

verb intransitiu Bramular, mugir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

braoner
| braonera

braoner
| braonera

masculí i femení història militar En l’armament medieval, defensa del braó del braç
Gran Diccionari de la llengua catalana

bràquet


<title type="display">bràquet</title>

Etimologia: de l’anglès
masculí odontologia Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.

bràquet

masculí odontologia Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les