Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ bravada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravada</title>

Etimologia: d’una transformació fonètica de bavarada ‘baf’, der. de baf, en bavrada i bravada, per metàtesi, amb influx de brau i mots de la mateixa família 1a font: 1803, DEst.

femení tuf¹.

■ bravada

femení tuf 1

■ bravament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravament</title>

Etimologia: de brau

adverbi Amb bravesa.

■ bravament

adverbi Amb bravesa

■ bravata

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravata</title>

Etimologia: de l’it. bravata, der. de bravo ‘brau’ (v. brau) 1a font: 1696, DLac.

femení Allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú.

■ bravata

femení Allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú

■ bravatejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravatejar</title>

Etimologia: de bravata

verb intransitiu Proferir bravates.

■ bravatejar

verb intransitiu Proferir bravates

■ bravatell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravatell</title>

Etimologia: de brau

masculí Brau jove de dos a tres anys.

■ bravatell

masculí Brau jove de dos a tres anys

■ bravejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravejar</title>

Etimologia: de brau 1a font: c. 1460

verb

intransitiu

Fer el brau.
Vanar-se, jactar-se. Bravejar de ric.

■ bravejar

verb intransitiu Fer el brau Vanar-se, jactar-se Bravejar de ric

■ braverol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">braverol</title>

Etimologia: alteració de blaverol, der. de blau

masculí Nyanyo.

■ braverol

masculí Nyanyo

■ bravesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravesa</title>

Etimologia: de brau

femení

Qualitat de brau.
Acte de brau.

■ bravesa

femení Qualitat de brau Acte de brau

■ bravo

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bravo</title>

Etimologia: de l’it. bravo ‘excel·lent!’ 1a font: s. XVIII

interjecció Interjecció amb què hom aplaudeix el treball d’un artista, les paraules d’un orador, etc.
masculí Se sentien clarament els bravos del públic.

■ bravo

interjecció Interjecció amb què hom aplaudeix el treball d’un artista, les paraules d’un orador, etc masculí Se sentien clarament els bravos del públic

bravoïta

<title type="display">bravoïta</title>

Partició sil·làbica: bra_vo_ï_ta

femení mineralogia Sulfur de níquel i ferro, (Ni,Fe) S₂, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.

bravoïta

femení mineralogia Sulfur de níquel i ferro, Ni,Fe S 2 , mineral que cristallitza en el sistema cúbic

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ bravada

■ bravament

■ bravata

■ bravatejar

■ bravatell

■ bravejar

■ braverol

■ bravesa

■ bravo

bravoïta

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia