Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ descovar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descovar-se</title>

Etimologia: de covar

verb pronominal Deixar de covar un ocell.

■ descovar-se

verb pronominal Deixar de covar un ocell

■ desdubtar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desdubtar-se</title>

Etimologia: de dubtar

verb pronominal Sortir del dubte o dels dubtes que hom té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa.

■ desdubtar-se

verb pronominal Sortir del dubte o dels dubtes que hom té tocant a una cosa, adquirir-ne la certesa

desduir-se

<title type="display">desduir-se</title>

Partició sil·làbica: des_du_ir-se
Etimologia: variant de esduir

verb pronominal dialectal Esbargir-se, distreure’s.

desduir-se

verb pronominal dialectal Esbargir-se, distreure’s

■ desempallegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desempallegar-se</title>

Partició sil·làbica: des_em_pa_lle_gar-se
Etimologia: segurament d’un ant. *desempeegar (*desempeiegar, amb iod antihiàtica, i desempallegar per antiieisme), der. d’un ant. *empeegar (ll. impedicare, impedire ‘impedir’) 1a font: 1803, DEst.

verb pronominal Alliberar-se d’alguna persona o alguna cosa que impedeix d’obrar o cohibeix, que constitueix una nosa, una molèstia. No saben com desempallegar-se de la veïna.

■ desempallegar-se

verb pronominal Alliberar-se d’alguna persona o alguna cosa que impedeix d’obrar o cohibeix, que constitueix una nosa, una molèstia No saben com desempallegar-se de la veïna

■ desencondolir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencondolir-se</title>

Partició sil·làbica: des_en_con_do_lir-se

verb pronominal dialectal Cessar d’estar encondolit.

■ desencondolir-se

verb pronominal dialectal Cessar d’estar encondolit

■ desenrojolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenrojolar-se</title>

Partició sil·làbica: des_en_ro_jo_lar-se
Etimologia: de enrojolar-se

verb pronominal Cessar d’estar enrojolat.

■ desenrojolar-se

verb pronominal Cessar d’estar enrojolat

■ desentossudir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desentossudir-se</title>

Partició sil·làbica: des_en_tos_su_dir-se
Etimologia: de entossudir-se

verb pronominal Cessar d’estar entossudit.

■ desentossudir-se

verb pronominal Cessar d’estar entossudit

desfaenar-se

<title type="display">desfaenar-se</title>

Partició sil·làbica: des_fa_e_nar-se

verb pronominal dialectal desfeinar-se.

desfaenar-se

verb pronominal dialectal desfeinar-se

■ desfeinar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfeinar-se</title>

Partició sil·làbica: des_fei_nar-se
Etimologia: de feina 1a font: 1917, DOrt.

verb pronominal Deixar algú les feines que té.

■ desfeinar-se

verb pronominal Deixar algú les feines que té

desllepissar-se

<title type="display">desllepissar-se</title>

Etimologia: variant de desenllepissar

verb

pronominal

Desempallegar-se. Em vaig poder desllepissar de la visita pretextant una reunió.
Escapolir-se.

desllepissar-se

verb pronominal Desempallegar-se Em vaig poder desllepissar de la visita pretextant una reunió Escapolir-se