Es mostren 88940 resultats

■ briates

■ briates

femení plural botànica Molses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bric

■ bric

masculí alimentació, indústries alimentàries i embalatge, envasat Envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma rectangular, per a productes alimentaris líquids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bricallaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bricallaire</title>

Partició sil·làbica: bri_ca_llai_re
Etimologia: potser der. del gascó bricalha ‘molla de pa’, der. de bric ‘mica’, del germ. brikan ‘trencar’, a partir de la idea de ‘marxant de menudalla’
masculí i femení Persona que compra ous, aviram, conills, etc., per tornar a vendre.

■ bricallaire

masculí i femení Persona que compra ous, aviram, conills, etc, per tornar a vendre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bricaller
| bricallera

■ bricaller
| bricallera

masculí i femení Bricallaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bricbarca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bricbarca</title>

Etimologia: de l’angl. brig (forma abreujada del fr. brigantin ‘bergantí’) i barca 1a font: 1868, DLCo.
masculí o femení marina, marítim Vaixell de vela, anomenat també bergantí corbeta, corbeta i barca, de tres pals o més, a més del bauprès, els quals eren de tres peces, encreuats i amb cofes i aparellaven veles rodones, llevat el pal de mitjana on era hissada l’aurica i l’escandalosa.

■ bricbarca

masculí o femení marina, marítim Vaixell de vela, anomenat també bergantí corbeta, corbeta i barca , de tres pals o més, a més del bauprès, els quals eren de tres peces, encreuats i amb cofes i aparellaven veles rodones, llevat el pal de mitjana on era hissada l’aurica i l’escandalosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bricolatge

■ bricolatge

masculí Nom genèric de les feines casolanes i no professionals que abraça els petits treballs de fusteria, ebenisteria, lampisteria, etc, i que hom realitza a tall d’entreteniment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brida</title>

Etimologia: d’origen incert, podria tractar-se d’un germanisme de derivació també incerta en el mateix germànic 1a font: 1363
    femení
    1. Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.
    2. especialment Regnes.
    3. anar a tota brida (o a brida abatuda) Anar molt de pressa, volant.
    4. donar al cavall tota la brida Fer-lo anar a tot córrer.
    1. Cinta, cordó, corretja, que té una certa semblança amb una brida per la seva forma o el seu ús.
    2. tecnologia Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una eina a una màquina.
    3. tecnologia Peça plana de forma circular o ovalada, anomenada també platina, que, disposada a l’extrem d’una canonada i unida a la peça anàloga d’una altra canonada per mitjà de perns, fa d’element d’unió entre elles.
    4. tecnologia Peça metàl·lica en forma de pont —travessada pel mig per un pern que la colla sobre la taula d’una màquina eina— un dels extrems de la qual recolza sobre una cala mentre que l’altre estampeix la peça a mecanitzar sobre la taula, immobilitzant-la.
    5. indústria tèxtil En el teler a mà, cordó o combinació de cordons amb un agafador de fusta que servia per a imprimir el moviment a la llançadora.
    6. brida de la dalla agricultura Peça de ferro que va del mànec a mitja fulla de la dalla.
    7. indústria tèxtil En els telers de garrot, corretja que va de calaix a calaix i que serveix per a minorar l’impuls de la llançadora en entrar al calaix.
    8. brida d’emportament tecnologia En el torn, peça que comunica el moviment del plat a la peça col·locada entre punts.
  3. Peça de ferro que, a la manera d’un estrep, serveix per a sostenir el cap d’un tauló, d’una biga, etc.
  4. per analogia patologia Adherència patològica en forma de filament o de membrana que s’estableix a conseqüència d’algun procés inflamatori.

■ brida

femení Fre o mos del cavall, el mul, etc, amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal especialment Regnes anar a tota brida o a brida abatuda Anar molt de pressa, volant donar al cavall tota la brida Fer-lo anar a tot córrer Cinta, cordó, corretja, que té una certa semblança amb una brida per la seva forma o el seu ús tecnologia Corretja, corda, tira de metall, que ajunta diferents peces entre elles, per tal de limitar-ne el desplaçament relatiu, o que fixa una peça o una eina a una màquina tecnologia Peça plana de forma circular o ovalada,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bridada

■ bridada

femení Estirada brusca de les regnes d’un cavall, etc, per aturar-lo o fer-li moderar la marxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bridge*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">bridge</title>

Pronúncia: bɾítʃ
Etimologia: mot angl., ‘pont’, originàriament biritch i britch (1886), d’origen desconegut, potser turc (el joc apareix a Constantinoble el 1870), transformat, per semblança, en el mot angl. i per establir-se com un pont entre els jugadors 1a font: s. XIX
masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de cinquanta-dues cartes entre dos equips de dos jugadors i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont (bridge) amb el seu company de joc.

■ bridge*

masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de cinquanta-dues cartes entre dos equips de dos jugadors i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont bridge amb el seu company de joc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bridó

■ bridó

masculí Brida petita Cabeçada agricultura Peça corbada de fusta amb què hom resguarda el tall del volant, al qual hom la subjecta amb unes corretges, per evitar que els segadors es tallin
Traducció