Es mostren 88939 resultats

■ briòleg
| briòloga

■ briòleg
| briòloga

masculí i femení botànica Especialista en briologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briolí

■ briolí

masculí marina, marítim Briol del centre del gràtil d’una vela rodona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briologia

■ briologia

femení botànica Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

briònia

briònia

femení botànica Carbassina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briòpsids

■ briòpsids

masculí plural botànica Molses v molsa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briós
| briosa

■ briós
| briosa

adjectiu Que fa les coses amb animació, amb energia, que té briu Joventut briosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brioteca

■ brioteca

femení botànica Collecció de briòfits, determinats i ordenats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briozous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">briozous</title>

Partició sil·làbica: bri_o_zous
Etimologia: de brio- i -zou
    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de dimensions petites, colonials, semblants externament a les molses.
  2. singular Metazou de la classe dels briozous.

■ briozous

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de dimensions petites, colonials, semblants externament a les molses singular Metazou de la classe dels briozous
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ briqueta

■ briqueta

femení tecnologia Aglomerat de carbó en forma de maó que fou emprat especialment com a combustible de ferrocarrils i de vaixells de vapor Aglomerat d’estelles de fusta emprat com a combustible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brisa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brisa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, sembla un mot d’origen més aviat atlàntic que mediterrani; potser en les formes més antigues sorgí al nord de França d’una confusió entre parònims, l’un germ. i l’altre cèlt 1a font: s. XV
femení meteorologia Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall.


Vegeu també:
brisa2

■ brisa1

femení meteorologia Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall Vegeu també brisa 2
Traducció