Es mostren 88939 resultats

bromopicrina

bromopicrina

femení química orgànica Nitrobromoform, CBr 3 NO 2 , cristalls prismàtics obtinguts per reacció de l’àcid pícric sobre una solució de brom i òxid de calci
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bromós1
| bromosa

■ bromós1
| bromosa

adjectiu Boirós Vegeu també bromós 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bromós2
| bromosa

■ bromós2
| bromosa

adjectiu química Que conté brom III, és a dir, brom en l’estat d’oxidació +3 Vegeu també bromós 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bromosa

■ bromosa

femení botànica Cualbra negra Llenega
Gran Diccionari de la llengua catalana

bromuc

bromuc

masculí citologia Cèllula especialitzada d’algunes algues especialment de rodofícies que concentra brom dintre seu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bromur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bromur</title>

    masculí
  1. química inorgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1.
  2. química orgànica Denominació vulgar d’alguns derivats de brom.
  3. medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Bromur de sodi o de potassi, usat en medicina com a tranquil·litzant.

■ bromur

masculí química inorgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Compost binari de brom amb un element menys electronegatiu en el qual el brom actua amb el nombre d’oxidació -1 química orgànica Denominació vulgar d’alguns derivats de brom medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Bromur de sodi o de potassi, usat en medicina com a tranquillitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bronc

■ bronc

masculí indústria tèxtil Tipus de llana originari d’Anglaterra, de fibres de 15 a 30 cm de llargada, caracteritzada per la seva brillantor i la seva resistència
Gran Diccionari de la llengua catalana

bronc-

bronc-

Forma prefixada del mot grec brógkhos ‘gorja, tràquea’, que denota connexió o relació amb els bronquis Ex bronquitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bronco-

■ bronco-

Forma prefixada del mot grec brógkhos ‘gorja, tràquea’, que denota connexió o relació amb els bronquis Ex broncopulmonar, broncotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

broncoconstrictor
| broncoconstrictora


<title type="display">broncoconstrictor</title>

    farmàcia, indústria farmacèutica
  1. adjectiu Que contreu els bronquis.
  2. masculí Nom genèric dels agents capaços de causar contracció de la musculatura llisa dels bronquis i, per tant, de reduir la llum bronquial.

broncoconstrictor
| broncoconstrictora

farmàcia, indústria farmacèutica adjectiu Que contreu els bronquis masculí Nom genèric dels agents capaços de causar contracció de la musculatura llisa dels bronquis i, per tant, de reduir la llum bronquial