Es mostren 88939 resultats

■ brostar

■ brostar

verb intransitiu Fer o treure brosta una planta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brostatge

■ brostatge

masculí Conjunt de brostes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brostejador
| brostejadora

■ brostejador
| brostejadora

adjectiu Que s’alimenta de l’extrem de les branques o de la part superior de l’herba
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brostejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brostejar</title>

Etimologia: de brosta
    verb intransitiu i transitiu
  1. Menjar-se el bestiar (la brosta) arrencant-la amb les dents.
  2. per extensió Menjar (un mol·lusc, un turbel·lari, etc.) arrencant l’aliment d’un substrat.
  3. figuradament D’un munt o conjunt de coses, escollir les millors, escollir la part millor d’una cosa.

■ brostejar

verb intransitiu i transitiu Menjar-se el bestiar la brosta arrencant-la amb les dents per extensió Menjar un mollusc, un turbellari, etc arrencant l’aliment d’un substrat figuradament D’un munt o conjunt de coses, escollir les millors, escollir la part millor d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brostim

■ brostim

masculí Brots i pàmpols que hom talla al temps d’esporgar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brot</title>

Etimologia: del gòtic *brut, íd. 1a font: c. 1310
    masculí
  1. botànica
    1. Branqueta tendra, en fase de creixença, novellament originada a partir d’una gemma.
    2. Branqueta jove d’una planta herbàcia.
  2. figuradament Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar. Brot epidèmic. Els primers brots de la revolució.
  3. brot de pit Part davantera del bestiar de llana compresa entre el coll i la costellada.
  4. de cap de brot De primera qualitat, excel·lent.
  5. no... brot No... gens, res. No fer brot de feina. No va dir brot.

■ brot

masculí botànica Branqueta tendra, en fase de creixença, novellament originada a partir d’una gemma Branqueta jove d’una planta herbàcia figuradament Primera manifestació d’un fenomen, sovint considerat nociu, que es pot escampar Brot epidèmic Els primers brots de la revolució brot de pit Part davantera del bestiar de llana compresa entre el coll i la costellada de cap de brot De primera qualitat, excellent no brot No gens, res No fer brot de feina No va dir brot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brotada

■ brotada

femení Acció de brotar l’efecte patologia Erupció cutània més o menys aguda Període agut en una malaltia crònica lenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brotam

■ brotam

masculí botànica Conjunt de brots
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brotar

■ brotar

verb intransitiu botànica Treure brots les plantes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brotó

■ brotó

masculí botànica Brot que comença a sortir Rebrot de la col verda, del bròquil, etc
Traducció