femení Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta Dir brutícies Les brutícies de l’administració Calamarsa, pedra
Partició sil·làbica: bu_a Etimologia: com la variant buba (s. XIII), és un der. regressiu de bubó ‘tumor’, confós amb buba, de formació expressiva pròpia del llenguatge infantil 1a font: s. XIV
Body
femení
Pústula que es forma a la superfície de la pell.
En llenguatge infantívol, mal. S’ha fet bua, pobrissó!
femení Pústula que es forma a la superfície de la pell En llenguatge infantívol, mal S’ha fet bua, pobrissó irònicament Ja ets una bona bua, tu mala bua Dit d’una persona malintencionada Vegeu també bua 2
femení oficis manuals Cargol de fusta que, fixat al banc de l’ebenista, permet de prémer, per a ribotar, les testes o els baixos de les motllures Vegeu també buata 2