Es mostren 88939 resultats

■ buata2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buata</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: bu_a_ta
Etimologia: de l’angl. wad, íd., segurament a través del fr. ouate, potser d’arrel germànica, corresponent a un mot comercial, o també aràbiga: wáḍḍaʿ baṭâ ‘posar folre’ 1a font: s. XIX
    femení indústria tèxtil
  1. Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, etc.
  2. buata de cel·lulosa Massa de capes fines de cel·lulosa emprada per les seves propietats absorbents i per a embalar objectes delicats.



    3. Vegeu també:
    buata1

■ buata2

femení indústria tèxtil Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, etc buata de cellulosa Massa de capes fines de cellulosa emprada per les seves propietats absorbents i per a embalar objectes delicats Vegeu també buata 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bub-bub

■ bub-bub

masculí Onomatopeia que reprodueix el lladruc del gos Terme infantívol per a designar el gos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buba

■ buba

femení bua 1 1 per extensió Nom genèric de diverses malalties pustuloses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ búbal

■ búbal

masculí zoologia Mamífer bòvid de la subfamília dels antilopins Alcelaphus buselaphus , de rostre estret i allargat, de banyes curtes i anellades i de pelatge de color rogenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bubi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bubi</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als bubis.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú que constitueix l’element indígena de l’illa de Fernando Poo.
  3. masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels bubis.

■ bubi

adjectiu Relatiu o pertanyent als bubis masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú que constitueix l’element indígena de l’illa de Fernando Poo masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels bubis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bubinga

■ bubinga

femení botànica Gènere d’arbres de la família de les flacourtiàcies Casearia sp , de fusta d’un castany rogenc amb venes i taques fosques, emprada en ebenisteria i en fusteria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bubó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bubó</title>

Homòfon: bovor
Etimologia: del gr. boubṓn ‘tumor inguinal’ 1a font: s. XV
masculí patologia Tumoració produïda per la inflamació dels ganglis limfàtics, i particularment per la inflamació supurada dels ganglis dels engonals.

■ bubó

masculí patologia Tumoració produïda per la inflamació dels ganglis limfàtics, i particularment per la inflamació supurada dels ganglis dels engonals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bubònic
| bubònica

■ bubònic
| bubònica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent al bubó o als bubons Caracteritzat per la producció de bubons Pesta bubònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bubota

■ bubota

femení Babarota, espantall dialectal Fantasma, ànima en pena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buc</title>

Etimologia: del germ. fràncic *buc ‘ventre’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Objecte que forma una cavitat.
    2. Ventre d’un home o d’un animal.
    3. aeronàutica Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega.
    4. apicultura Rusc.
    5. automòbil, automobilisme Carrosseria.
    6. construcció Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa.
    7. construcció Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.
    8. construcció naval Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
    9. geomorfologia Mare, jaç, d’un riu.
    10. història militar Protecció del bust o la caixa del cos usada pels guerrers als segles XIII i XIV.
    11. mobiliari Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
    12. mobiliari escambell 2.
    13. nucleònica Revestiment metàl·lic, generalment d’acer, que cobreix l’edifici de contenció d’un reactor nuclear.
    14. transports Caixa o cos principal d’un carruatge, sense les rodes ni el fusell.
    15. de tal buc, tal eixam Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares.
    16. ficar-se en bucs (algú) figuradament Ficar-se on no li importa.
  2. La cavitat mateixa formada per un buc. El buc d’un ascensor.
  3. Cabuda de la cavitat d’un buc.
  4. pesca Tros més gruixut de la canya de pescar, per on el pescador la sosté.

■ buc

masculí Objecte que forma una cavitat Ventre d’un home o d’un animal aeronàutica Cos estructural principal d’un aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega apicultura Rusc automòbil, automobilisme Carrosseria construcció Conjunt de les parets i la teulada que limiten l’espai que ocupa una casa construcció Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport construcció naval Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures geomorfologia Mare, jaç, d’un riu història militar Protecció del bust o la caixa del cos usada pels guerrers…
Informació complementària
Traducció