Es mostren 88939 resultats

■ bufar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor.
    2. Córrer el vent. Bufava la tramuntana.
    3. bufa! interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc.
  2. transitiu
    1. Adreçar hom el buf (sobre alguna cosa). Bufar una flama per apagar-la.
    2. per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat. Bufar el foc amb una manxa.
  3. pronominal
    1. Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc. El guix s’ha bufat a causa de la humitat.
    2. popularment Embriagar-se.
  4. transitiu jocs d’entreteniment En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
  5. bufar a l’orella (d’algú) Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
  6. ésser (una cosa) bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer.
  7. estar (algú, una cosa) que bufa Tenir un afer, una situació, etc., un caire dolent, haver arribat en un punt crucial, culminant, etc.

■ bufar

verb intransitiu Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos Bufar de cansament, de calor Córrer el vent Bufava la tramuntana bufa interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc transitiu Adreçar hom el buf sobre alguna cosa Bufar una flama per apagar-la per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat Bufar el foc amb una manxa pronominal Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc El guix s’ha bufat a causa de la humitat popularment Embriagar-se transitiu jocs d’entreteniment En el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufarell
| bufarella

■ bufarell
| bufarella

adjectiu dialectal Ple, gras, que fa goig de mirar masculí Corrent d’aire que passa per les portes, les finestres, etc, que no tanquen bé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufarut

■ bufarut

masculí Vent fort que bufa sobtadament i breument en forma de remolí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufassa

■ bufassa

femení botànica Planta herbàcia biennal de la família de les compostes Onopordon acanthium , amb aspecte de card, de grosses fulles oblongues i de capítols grossos de flors purpúries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de bufar
    masculí
  1. fitopatologia Inflor que presenten els fruits dels tarongers que pateixen d’un excés de nitrogen.
  2. fusteria bufa2 2 2.
  3. pintura Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
  4. tecnologia Espai buit dins una peça de metall fos format per l’oclusió de gasos produïts durant la seva solidificació.



    5. Vegeu també:
    bufat2

■ bufat1

masculí fitopatologia Inflor que presenten els fruits dels tarongers que pateixen d’un excés de nitrogen fusteria bufa 2 2 2 pintura Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica tecnologia Espai buit dins una peça de metall fos format per l’oclusió de gasos produïts durant la seva solidificació Vegeu també bufat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufat2
| bufada

■ bufat2
| bufada

adjectiu Inflat figuradament Vanitós, satisfet de si mateix colloquialment Embriac Anaven ben bufades, aquelles noies Vegeu també bufat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufec

■ bufec

masculí Bufada forta que produeix un soroll
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufegar

■ bufegar

verb intransitiu Fer bufecs, especialment el vent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufera1

■ bufera1

femení geomorfologia Albufera Vegeu també bufera 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufera2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufera</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de buf1
    femení
  1. Ganes de bufar.
  2. Capacitat de bufar. Tenir molta, poca, bufera. Acabar-se-li la bufera.
  3. bufera arbustiva botànica Arbust de la família de les solanàcies (Withania frutescens), de fulles arrodonides, verdes tot l’any, de flors solitàries i de fruits en baia bilocular.
  4. bufera somnífera botànica Planta perenne de la família de les solanàcies (Withania somnifera), de fulles ovades, alternes i enteres i de petites flors campanulades agrupades a les axil·les de les fulles.



    5. Vegeu també:
    bufera1

■ bufera2

femení Ganes de bufar Capacitat de bufar Tenir molta, poca, bufera Acabar-se-li la bufera bufera arbustiva botànica Arbust de la família de les solanàcies Withania frutescens , de fulles arrodonides, verdes tot l’any, de flors solitàries i de fruits en baia bilocular bufera somnífera botànica Planta perenne de la família de les solanàcies Withania somnifera , de fulles ovades, alternes i enteres i de petites flors campanulades agrupades a les axilles de les fulles Vegeu també bufera 1
Traducció