Es mostren 88940 resultats

bufanúvols

bufanúvols

bufar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos. Bufar de cansament, de calor.
    2. Córrer el vent. Bufava la tramuntana.
    3. bufa! interjecció popularment Interjecció que denota sorpresa, contrarietat, etc.
  2. transitiu
    1. Adreçar hom el buf (sobre alguna cosa). Bufar una flama per apagar-la.
    2. per analogia Fer sortir aire d’un instrument apropiat. Bufar el foc amb una manxa.
  3. pronominal
    1. Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc. El guix s’ha bufat a causa de la humitat.
    2. popularment Embriagar-se.
  4. transitiu jocs d’entreteniment En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
  5. bufar a l’orella (d’algú) Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
  6. ésser (una cosa) bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer.
  7. estar (algú, una cosa) que bufa Tenir un afer, una situació, etc., un caire dolent, haver arribat en un punt crucial, culminant, etc.

bufar

bufarell
| bufarella

bufarell
| bufarella

bufarut

bufarut

bufassa

bufassa

bufat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de bufar
Body
    masculí
  1. fitopatologia Inflor que presenten els fruits dels tarongers que pateixen d’un excés de nitrogen.
  2. fusteria bufa2 2 2.
  3. pintura Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
  4. tecnologia Espai buit dins una peça de metall fos format per l’oclusió de gasos produïts durant la seva solidificació.



  5. Vegeu també:
    bufat2

bufat1

bufat2
| bufada

bufat2
| bufada

bufec

bufec

bufegar

bufegar

bufera1

bufera1