Es mostren 88939 resultats

■ bufet1

■ bufet1

masculí Bufetada Vegeu també bufet 2 bufet 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufet2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufet</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del fr. buffet, íd., d’origen incert, possiblement onomatopeic com el del cat. bufar
    masculí
  1. Moble on és desat el parament de taula del menjador (vaixella, tovalles, coberts, etc.).
  2. Estudi o despatx d’un advocat.
  3. alimentació, indústries alimentàries
    1. Taula assortida de menges preparades, dolces o salades, fredes o calentes, amb begudes o sense, que se serveix en una festa o en un restaurant.
    2. bufet lliure Bufet en autoservei en què per una quantitat fixa hom pot tastar tants plats com desitja.



    4. Vegeu també:
    bufet1
    bufet3

■ bufet2

masculí Moble on és desat el parament de taula del menjador vaixella, tovalles, coberts, etc Estudi o despatx d’un advocat alimentació, indústries alimentàries Taula assortida de menges preparades, dolces o salades, fredes o calentes, amb begudes o sense, que se serveix en una festa o en un restaurant bufet lliure Bufet en autoservei en què per una quantitat fixa hom pot tastar tants plats com desitja Vegeu també bufet 1 bufet 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufet3

■ bufet3

masculí Mot emprat en l’expressió del bufet locució adjectiva Dit de la varietat de patatera productora de patates patates del bufet de bona qualitat Vegeu també bufet 1 bufet 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufeta</title>

Etimologia: de buf1 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. anatomia animal i fisiologia animal
    1. En els animals, sac membranós que serveix de receptacle d’un líquid o que conté un gas.
    2. bufeta biliar (o de la bilis, o del fel) Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
    3. bufeta natatòria Sac centrodorsal propi de molts peixos que és ple d’aire, o d’una barreja gasosa semblant a aquest. En omplir-se i buidar-se, modifica el pes específic del peix que, d’aquesta manera, pot mantenir-se a la profunditat òptima.
    4. bufeta urinària (o de l’orina) Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors, que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
  2. Bufeta treta del cos de l’animal i assecada, destinada a contenir alguna substància. Una bufeta de sagí.
  3. aeronàutica i tecnologia Membrana en forma de sac, com és el cas dels compartiments inflables d’un vestit anti-g.
  4. bufeta de gos (o simplement bufeta) botànica Alquequengi.
  5. música Tudell.

■ bufeta

femení anatomia animal i fisiologia animal En els animals, sac membranós que serveix de receptacle d’un líquid o que conté un gas bufeta biliar o de la bilis , o del fel Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí bufeta natatòria Sac centrodorsal propi de molts peixos que és ple d’aire, o d’una barreja gasosa semblant a aquest En omplir-se i buidar-se, modifica el pes específic del peix que, d’aquesta manera, pot mantenir-se a la profunditat òptima bufeta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufetada

■ bufetada

femení Cop donat a la galta amb el palmell de la mà donar una bufetada a algú figuradament Fer-li un gran menyspreu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufeteig

■ bufeteig

masculí Acció de bufetejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufetejar

■ bufetejar

verb transitiu Pegar bufets o bufetades L’ha bufetejat davant de tothom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufetó

■ bufetó

masculí armament Mena d’arcabús utilitzat al segle XVII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufit

■ bufit

masculí Acció de bufar Els bufits del cavall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bufó1

■ bufó1

masculí història Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic Vegeu també bufó 2
Informació complementària
Traducció