Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ bufó¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: bufor
Etimologia: de l’it. buffone ‘foll, joglar còmic’ 1a font: s. XV

masculí història Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.

Vegeu també:
bufó²

■ bufó¹

masculí història Individu, generalment amb alguna deformitat física, que a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic Vegeu també bufó 2

■ bufó²

| bufona

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufó</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: bufor
Etimologia: v. bufó¹

adjectiu Menut i graciós.

Vegeu també:
bufó¹

■ bufó²

| bufona

adjectiu Menut i graciós Vegeu també bufó 1

bufo-

<title type="display">bufo-</title>

Forma prefixada del mot llatí bufo, -ōnis, que significa ‘gripau’. Ex.: bufotoxina.

bufo-

Forma prefixada del mot llatí bufo, -ōnis , que significa ‘gripau’ Ex bufotoxina

■ bufoga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufoga</title>

femení Bombolla.

■ bufoga

femení Bombolla

■ bufolla

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufolla</title>

femení Bòfega.

■ bufolla

femení Bòfega

bufon-

<title type="display">bufon-</title>

Forma prefixada del mot llatí bufo, -ōnis, que significa ‘gripau’. Ex.: bufònids.

bufon-

Forma prefixada del mot llatí bufo, -ōnis , que significa ‘gripau’ Ex bufònids

■ bufonada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufonada</title>

Etimologia: de bufó¹

femení

Acció de bufó.
Acció o dita ridícula.

■ bufonada

femení Acció de bufó Acció o dita ridícula

■ bufonejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufonejar</title>

Etimologia: de bufó¹

verb intransitiu Fer el bufó.

■ bufonejar

verb intransitiu Fer el bufó

■ bufonesc

| bufonesca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufonesc</title>

Etimologia: de bufó¹

adjectiu Propi d’un bufó.

■ bufonesc

| bufonesca

adjectiu Propi d’un bufó

■ bufònids

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bufònids</title>

masculí

zoologia

plural Família d’amfibis anurs integrada per individus mancats de dents i d’hàbits generalment terrestres que comprèn els gripaus més comuns.
singular Amfibi de la família dels bufònids.

■ bufònids

masculí zoologia plural Família d’amfibis anurs integrada per individus mancats de dents i d’hàbits generalment terrestres que comprèn els gripaus més comuns singular Amfibi de la família dels bufònids

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ bufó1

■ bufó2 | bufona

■ bufó2 | bufona

bufo-

■ bufoga

■ bufolla

bufon-

■ bufonada

■ bufonejar

■ bufonesc | bufonesca

■ bufonesc | bufonesca

■ bufònids

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ bufó¹

■ bufó²

| bufona

■ bufó²

| bufona

■ bufonesc

| bufonesca

■ bufonesc

| bufonesca

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia