Es mostren 88939 resultats

■ bugia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bugia</title>

Partició sil·làbica: bu_gi_a
Etimologia: de l’àr. vg. Buǧîa, ar. Buǧâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia, d’on a l’edat mitjana s’importaven simis i cera 1a font: 1284
    femení
  1. Candela d’estearina o de cera blanca; espelma.
  2. obsolet diagnosi Sonda.
  3. metrologia
    1. Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
    2. bugia nova Candela.
  4. motors
    1. Element instal·lat al cilindre dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent de la magneto o de la bateria i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
    2. bugia d’encesa Bugia.
    3. bugia d’incandescència En alguns motors d’encesa per compressió, resistència elèctrica que serveix per a escalfar l’avantcambra i facilitar així l’engegada del motor.
  5. antigament zoologia Mona.

■ bugia

femení Candela d’estearina o de cera blanca espelma obsolet diagnosi Sonda metrologia Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa bugia nova Candela motors Element installat al cilindre dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent de la magneto o de la bateria i fa saltar la guspira a la cambra de combustió bugia d’encesa Bugia bugia d’incandescència En alguns motors d’encesa per compressió, resistència elèctrica que serveix per a escalfar l’avantcambra i facilitar així l’engegada del motor antigament zoologia Mona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bugiot

■ bugiot

masculí antigament zoologia Simi, especialment petit i cuallarg, mona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bugiu

■ bugiu

masculí antigament zoologia Bugiot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bugle


<title type="display">bugle</title>

Etimologia: de l’angl. bugle, abreviació de buglehorn, comp. de bugle (pres de l’ant. fr. bugle, del ll. bucŭlus ‘vedell’, dimin. de bōs ‘bou’) i horn ‘corn’ 1a font: s. XIX
masculí música Nom de cadascun dels instruments musicals de vent, de metall, que, a l’igual de les trompetes, trombons i trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista; a diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada.

bugle

masculí música Nom de cadascun dels instruments musicals de vent, de metall, que, a l’igual de les trompetes, trombons i trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista a diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buglossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buglossa</title>

Etimologia: del ll. buglossa, i aquest, del gr. bouglō͂ssa ‘llengua de bou’, comp. del gr. boũs ‘bou’ i el gr. glō͂ssa ‘llengua’ 1a font: s. XIII
femení botànica Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les boraginàcies (Anchusa azurea), de fulles estretament oblongues, híspides, i de flors grosses d’un color blau viu agrupades en cimes laxes.

■ buglossa

femení botànica Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les boraginàcies Anchusa azurea , de fulles estretament oblongues, híspides, i de flors grosses d’un color blau viu agrupades en cimes laxes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bugonar

■ bugonar

verb intransitiu Brunzir les abelles Murmurar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bugre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bugre</title>

Etimologia: probablement del fr. bougre, íd., i aquest, del b. ll. bulgărus ‘búlgar’, poble que, a causa d’algunes heretgies, fou considerat perillós en temps dels croats (v. bútxara) 1a font: s. XV, Curial
masculí despectivament Murri, mala persona.

■ bugre

masculí despectivament Murri, mala persona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buguenvíl·lea

■ buguenvíl·lea

femení botànica i jardineria buguenvíllia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

buguenvíl·lia


<title type="display">buguenvíl·lia</title>

Partició sil·làbica: bu_guen_víl_li_a
Etimologia: del ll. científic Bugainvillea spectabilis (en fr. ja el 1842) en memòria del navegant fr. Louis-Antoine de Bougainville (1729-1811), al qual atribuïren la importació de la planta 1a font: s. XX
femení botànica i jardineria Gènere de plantes llenyoses de la família de les nictaginàcies (Bougainvillea sp), de fulles sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses.

buguenvíl·lia

femení botànica i jardineria Gènere de plantes llenyoses de la família de les nictaginàcies Bougainvillea sp , de fulles sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

buguera


<title type="display">buguera</title>

Homòfon: boguera
Etimologia: de buc
femení marina, marítim En algunes embarcacions menors, canal que corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a recollir l’aigua de la coberta o del corredor.

buguera

femení marina, marítim En algunes embarcacions menors, canal que corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a recollir l’aigua de la coberta o del corredor
Traducció