Es mostren 88940 resultats

■ buna2

■ buna2

femení química industrial Cautxú sintètic obtingut per polimerització de l’1,3-butadiè o per copolimerització d’aquest amb altres monòmers Vegeu també buna 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ búndel

■ búndel

masculí indústria tèxtil Unitat anglesa emprada en la numeració dels filats de lli, de cànem i de jute, equivalent a 60 000 iardes 54 864 m
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bungalou


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bungalou</title>

Partició sil·làbica: bun_ga_lou
Etimologia: de l’angl. bungalow, alteració del gujarati bangalo, hindi bangla ‘de Bengala’, nom d’una casa d’origen indi, d’una sola planta, de fusta, envoltada de verandes 1a font: s. XIX
    masculí construcció
  1. Construcció aïllada, d’una sola planta, amb ràfecs molt volats, utilitzada correntment pels europeus a l’Índia.
  2. per extensió En les urbanitzacions de muntanya o de platja, petit xalet o apartament unifamiliar, o cadascun dels petits habitatges escampats i aïllats en zones verdes.

■ bungalou

masculí construcció Construcció aïllada, d’una sola planta, amb ràfecs molt volats, utilitzada correntment pels europeus a l’Índia per extensió En les urbanitzacions de muntanya o de platja, petit xalet o apartament unifamiliar, o cadascun dels petits habitatges escampats i aïllats en zones verdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bunodont
| bunodonta

■ bunodont
| bunodonta

adjectiu anatomia animal Dit del queixal propi dels omnívors, caracteritzat pels relleus suaus i arrodonits de la corona, que presenta cúspides lleugerament còniques, especialitzades en la trituració
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ búnquer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">búnquer</title>

Etimologia: de l’al. Bunker, íd., pres de l’angl. bunker, d’origen incert
    masculí
  1. Casamata o fortificació, generalment de ciment armat, especialment per a la defensa antiaèria.
    1. Nom donat als grups polítics o socials més immobilistes.
    2. búnquer barraqueta Al País Valencià, expressió amb què hom designa els sectors considerats més integristes i, àdhuc, involucionistes de la societat valenciana.
  3. esports Obstacle situat en el recorregut d’un camp de golf consistent en una cavitat natural o artificial coberta de sorra.

■ búnquer

masculí Casamata o fortificació, generalment de ciment armat, especialment per a la defensa antiaèria Nom donat als grups polítics o socials més immobilistes búnquer barraqueta Al País Valencià, expressió amb què hom designa els sectors considerats més integristes i, àdhuc, involucionistes de la societat valenciana esports Obstacle situat en el recorregut d’un camp de golf consistent en una cavitat natural o artificial coberta de sorra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bunsenita

bunsenita

femení mineralogia Òxid de níquel, NiO, mineral que cristallitza en el sistema cúbic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bunyol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bunyol</title>

Etimologia: de bony 1a font: s. XIV
    masculí
  1. gastronomia
    1. Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua, i a vegades ensucrada. Bunyols de bacallà. Bunyols de poma.
    2. bunyol de vent Bunyol de farina, ous i aigua, molt estufat i buit per dintre.
    3. com bunyol dins mel Oportunament.
  2. Cosa mal feta.
  3. bunyol de mar zoologia Urocordat de la classe dels ascidiacis, de l’ordre dels estolidobranquiats (Microcosmus sp), gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d’una abundant fauna d’epibionts.

■ bunyol

masculí gastronomia Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua, i a vegades ensucrada Bunyols de bacallà Bunyols de poma bunyol de vent Bunyol de farina, ous i aigua, molt estufat i buit per dintre com bunyol dins mel Oportunament Cosa mal feta bunyol de mar zoologia Urocordat de la classe dels ascidiacis, de l’ordre dels estolidobranquiats Microcosmus sp , gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d’una abundant fauna d’epibionts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bunyoler1
| bunyolera

■ bunyoler1
| bunyolera

masculí i femení Persona que fa bunyols o que en ven Persona que fa les coses malament Vegeu també bunyoler 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

bunyoler2
| bunyolera

bunyoler2
| bunyolera

adjectiu i masculí i femení De Bunyol Foia de Bunyol o de Rafelbunyol Horta Vegeu també bunyoler 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bunyoleria

■ bunyoleria

femení Establiment on hom fa bunyols i en ven
Traducció