Es mostren 88939 resultats

■ burlesc
| burlesca

■ burlesc
| burlesca

adjectiu Que implica burla, jocós Gènere burlesc femení música Composició musical de to humorístic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burlescament

■ burlescament

adverbi D’una manera burlesca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burleta

■ burleta

masculí i femení Persona que es burla de tot per costum adjectiu Burlaner
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burlot1

■ burlot1

masculí Objecte de burla Ésser el burlot de la gent Vegeu també burlot 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burlot2

■ burlot2

masculí Munt de garbes que hom fa prop de l’era en espera de la batuda Vegeu també burlot 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ búrnia

■ búrnia

femení Albúrnia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">buró</title>

Etimologia: del fr. bureau, íd., ant. burel ‘burell’, tela per a cobrir mobles, sobretot escriptoris, més tard designà l’oficina i, finalment, un òrgan administratiu 1a font: s. XX
    [plural burós] masculí
  1. Tauleta d’escriure proveïda d’un cos de diversos compartiments i calaixos sobre la taula, que poden quedar amagats per una persiana articulada.
  2. Suport pla de pell, de cartó folrat, etc., per a protegir la taula damunt la qual s’escriu.
  3. ciències polítiques Òrgan dirigent d’un partit o d’una associació amb especials funcions de tàctica política i d’organització. El buró polític del partit comunista.

■ buró

plural burós masculí Tauleta d’escriure proveïda d’un cos de diversos compartiments i calaixos sobre la taula, que poden quedar amagats per una persiana articulada Suport pla de pell, de cartó folrat, etc, per a protegir la taula damunt la qual s’escriu ciències polítiques Òrgan dirigent d’un partit o d’una associació amb especials funcions de tàctica política i d’organització El buró polític del partit comunista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">burocràcia</title>

Partició sil·làbica: bu_ro_crà_ci_a
Etimologia: del fr. bureaucratie, mot creat per imitació d’altres mots amb el mateix segon element de composició 1a font: 1901
    femení
  1. Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’estat.
  2. Conjunt del personal administratiu.
  3. sociologia Sistema de tasques, de procediments i d’activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.

■ burocràcia

femení Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l’estat Conjunt del personal administratiu sociologia Sistema de tasques, de procediments i d’activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ buròcrata

■ buròcrata

masculí i femení Individu membre d’una organització formal o burocràcia Funcionari públic, especialment el que abusa del poder que li dona la seva posició a les oficines de l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burocràtic
| burocràtica

■ burocràtic
| burocràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la burocràcia
Informació complementària
Traducció