Es mostren 88939 resultats

■ caçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caçar</title>

Homòfon: cassar
Etimologia: del ll. vg. *captiare ‘intentar d’agafar o capturar’, der. del participi captus del ll. capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Cercar i encalçar animals en llibertat per tal d’atrapar-los o matar-los. Anar a caçar conills. Un mirall de caçar aloses.
    2. per extensió Perseguir, encalçar, persones, un avió, vaixells.
    1. Agafar o matar (un animal) caçant. Ha caçat set ocells.
    2. figuradament Aconseguir quelcom. Caçar un bon partit, caçar un dot.
    3. Collir. Anar a caçar bolets.
  3. marina, marítim Cobrar i fermar les escotes de les veles per presentar-les al vent.

■ caçar

verb transitiu Cercar i encalçar animals en llibertat per tal d’atrapar-los o matar-los Anar a caçar conills Un mirall de caçar aloses per extensió Perseguir, encalçar, persones, un avió, vaixells Agafar o matar un animal caçant Ha caçat set ocells figuradament Aconseguir quelcom Caçar un bon partit, caçar un dot Collir Anar a caçar bolets marina, marítim Cobrar i fermar les escotes de les veles per presentar-les al vent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caçatorpediners

■ caçatorpediners

masculí marina de guerra Vaixell de guerra que té la finalitat tàctica de combatre els torpediners
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cacatua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cacatua</title>

Partició sil·làbica: ca_ca_tu_a
Etimologia: del malai kakatûwa, íd., que podria ser nom onomatopeic o significar ‘mena de tenalla’, d’on vindria el nom de l’ocell, per la forma del seu bec
femení ornitologia Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes semblants als papagais que pertanyen principalment al gènere Cacatua, caracteritzats per un plomall erèctil de colors vistosos al cap.

■ cacatua

femení ornitologia Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes semblants als papagais que pertanyen principalment al gènere Cacatua , caracteritzats per un plomall erèctil de colors vistosos al cap
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cacau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cacau</title>

Partició sil·làbica: ca_cau
Etimologia: del nàhuatl kakáwa, forma radical de kakáwatl, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. botànica i agricultura Arbre de la família de les esterculiàcies (Theobroma cacao), de flors petites, blanques o rosades, i de fruits que contenen tot de llavors embolcallades en una polpa mucilaginosa.
  2. alimentació, indústries alimentàries i economia
    1. Gra del cacau.
    2. mantega de cacau Greix contingut en el cacau.
  3. col·loquialment esports Xut molt fort.

■ cacau

masculí botànica i agricultura Arbre de la família de les esterculiàcies Theobroma cacao , de flors petites, blanques o rosades, i de fruits que contenen tot de llavors embolcallades en una polpa mucilaginosa alimentació, indústries alimentàries i economia Gra del cacau mantega de cacau Greix contingut en el cacau colloquialment esports Xut molt fort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cacauer

■ cacauer

masculí botànica cacau 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cacauet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cacauet</title>

Partició sil·làbica: ca_ca_uet
Etimologia: del nàhuatl tlalkakáwatl ‘cacau de terra’, comp. de tlal·li ‘terra’ i kakáwatl ‘cacau’; la variant cacau és regressiva com a reacció a l’abús de diminutius 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Arachis hypogea), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans.
  2. Fruit del cacauet. Comprarem una paperina de cacauets.
    1. Llavor del cacauet.
    2. mantega de cacauet Producte obtingut per un procés de torrefacció, blanqueig i molta fina dels cacauets.

■ cacauet

masculí botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies Arachis hypogea , de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans Fruit del cacauet Comprarem una paperina de cacauets Llavor del cacauet mantega de cacauet Producte obtingut per un procés de torrefacció, blanqueig i molta fina dels cacauets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cacera

■ cacera

femení Acció de caçar fer bona cacera Agafar molts d’animals en la caça Partida de caça Colla de caçadors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

càceres


<title type="display">càceres</title>

Etimologia: de la ciutat de Càceres
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge extremeny fet amb llet d’ovella, de crosta de color ocre fosc i pasta blanca i cremosa, de tacte greixós, amb alguns forats repartits uniformement.

càceres

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge extremeny fet amb llet d’ovella, de crosta de color ocre fosc i pasta blanca i cremosa, de tacte greixós, amb alguns forats repartits uniformement
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cacic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cacic</title>

Etimologia: del cast. cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius.
  2. història Cap indígena dels pobles de l’Amèrica Central i del Perú.

■ cacic

masculí Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius història Cap indígena dels pobles de l’Amèrica Central i del Perú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cacicada

cacicada

femení Acció arbitrària o abusiva pròpia d’un cacic