Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ desmemoriar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmemoriar-se</title>

Partició sil·làbica: des_me_mo_ri_ar-se
Etimologia: de memòria 1a font: 1523

verb pronominal Perdre la memòria.

■ desmemoriar-se

verb pronominal Perdre la memòria

■ desnodrir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desnodrir-se</title>

Etimologia: de nodrir 1a font: s. XIV, Llull

verb pronominal Sofrir desnutrició un organisme.

■ desnodrir-se

verb pronominal Sofrir desnutrició un organisme

■ desomplir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desomplir-se</title>

Partició sil·làbica: des_om_plir-se

verb pronominal [p p desomplert -a o desomplit -ida] Esdevenir menys ple.

■ desomplir-se

verb pronominal p p desomplert -a o desomplit -ida Esdevenir menys ple

despellugar-se

<title type="display">despellugar-se</title>

Etimologia: variant valenciana de desempallegar, amb influència de pellucar

verb pronominal dialectal desempallegar-se.

despellugar-se

verb pronominal dialectal desempallegar-se

■ despreocupar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despreocupar-se</title>

Partició sil·làbica: des_pre_o_cu_par-se
Etimologia: de preocupar 1a font: s. XX, Ruyra

verb pronominal Deixar de preocupar-se. Cada dia es despreocupa més dels fills.

■ despreocupar-se

verb pronominal Deixar de preocupar-se Cada dia es despreocupa més dels fills

dessolidaritzar-se

<title type="display">dessolidaritzar-se</title>

verb pronominal Deixar de solidaritzar-se.

dessolidaritzar-se

verb pronominal Deixar de solidaritzar-se

■ desteixinar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desteixinar-se</title>

Partició sil·làbica: des_tei_xi_nar-se

verb pronominal dialectal Desfer-se per obtenir alguna cosa.

■ desteixinar-se

verb pronominal dialectal Desfer-se per obtenir alguna cosa

■ desvagar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvagar-se</title>

Etimologia: de vagar²

verb pronominal Sortir de feina, esdevenir ociós.

■ desvagar-se

verb pronominal Sortir de feina, esdevenir ociós

■ desvergonyir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvergonyir-se</title>

Etimologia: de avergonyir

verb

pronominal

Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la.
desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por.

■ desvergonyir-se

verb pronominal Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por

■ devanir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devanir-se</title>

Etimologia: variant de envanir-se

verb pronominal dialectal envanir-se.

■ devanir-se

verb pronominal dialectal envanir -se

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desmemoriar-se

■ desnodrir-se

■ desomplir-se

despellugar-se

■ despreocupar-se

dessolidaritzar-se

■ desteixinar-se

■ desvagar-se

■ desvergonyir-se

■ devanir-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia