Es mostren 88939 resultats

■ caïnita1

■ caïnita1

femení mineralogia Clorur potàssic i sulfat magnèsic hidratats, sal natural monoclínica translúcida, de color blanc Vegeu també caïnita 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caïnita2

■ caïnita2

adjectiu Relatiu o pertanyent a Caín Que es deixa endur per l’odi contra els parents pròxims Vegeu també caïnita 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

caiot

caiot

masculí esports Caiac de gran estabilitat que és utilitzat com a embarcació de passeig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cairar

■ cairar

verb transitiu Fer caires a alguna cosa, especialment a un tros de fusta o a una pedra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cairat
| cairada

■ cairat
| cairada

adjectiu Proveït de caires masculí construcció Biga petita obtinguda en serrar longitudinalment el tronc d’un arbre en forma de creu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caire</title>

Partició sil·làbica: cai_re
Etimologia: del ll. quadrum ‘quadrat, pedra escairada’, der. de quattuor ‘quatre’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Aresta de l’angle sortint que formen dues cares contigües d’un cos polièdric. Un caire viu.
    2. aeronàutica Element estructural que constitueix la part anterior o posterior de l’ala d’un avió.
    3. aeronàutica En un perfil aerodinàmic, punt de tangència del perfil amb una recta vertical del seu pla, orientat segons els eixos de referència de l’aeronau.
    4. fer caires (a un objecte rodó) Fer-lo políedre.
    5. matar un caire Fer-lo desaparèixer, per exemple arrodonint l’objecte en la proximitat de l’aresta.
  2. figuradament Aspecte. La discussió agafà un altre caire.
  3. al caire de l’abisme figuradament Al punt en què és imminent la caiguda en el mal, en quelcom d’abominable.

■ caire

masculí Aresta de l’angle sortint que formen dues cares contigües d’un cos polièdric Un caire viu aeronàutica Element estructural que constitueix la part anterior o posterior de l’ala d’un avió aeronàutica En un perfil aerodinàmic, punt de tangència del perfil amb una recta vertical del seu pla, orientat segons els eixos de referència de l’aeronau fer caires a un objecte rodó Fer-lo políedre matar un caire Fer-lo desaparèixer, per exemple arrodonint l’objecte en la proximitat de l’aresta figuradament Aspecte La discussió agafà un altre caire al caire de l’abisme figuradament Al punt en què és…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cairejar

■ cairejar

verb transitiu Cairar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cairell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cairell</title>

Partició sil·làbica: cai_rell
Etimologia: de caire 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Roca, pedra, cantelluda, de caires vius.
  2. armament Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
  3. botànica
    1. Fajol bord.
    2. Castanya d’aigua.

■ cairell

masculí Roca, pedra, cantelluda, de caires vius armament Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana botànica Fajol bord Castanya d’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caireta

■ caireta

femení botànica Guixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cairó

■ cairó

masculí construcció Rajola quadrada de terra cuita
Traducció