Es mostren 88940 resultats

■ calabós


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calabós</title>

Etimologia: del cast. calabozo, probablement d’un ll. vg. *calafŏdium, comp. del preromà *cala ‘lloc resguardat’ i el ll. fŏdĕre ‘cavar’
    [plural calabossos] masculí
  1. En una presó, un castell, etc., cambra destinada a tancar-hi presos, sobretot interinament.
  2. organització militar A les casernes, els campaments militars, etc., local on són tancats els soldats que han de complir arrests o penes lleus.

■ calabós

plural calabossos masculí En una presó, un castell, etc, cambra destinada a tancar-hi presos, sobretot interinament organització militar A les casernes, els campaments militars, etc, local on són tancats els soldats que han de complir arrests o penes lleus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calabre</title>

Etimologia: del port. calabre (ant. caabre, del fr. ant. caable ‘cable’), amb influx de l’oc. ant. calabre ‘catapulta’, der. del gr. katabolḗ ‘acció d’abatre’
masculí Persona que freqüenta assíduament les cases de joc; calavera.

■ calabre

masculí Persona que freqüenta assíduament les cases de joc calavera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabrès
| calabresa

■ calabrès
| calabresa

adjectiu i masculí i femení De Calàbria regió d’Itàlia o del calabrès dialecte masculí lingüística Dialecte italià del grup centremeridional, propi de Calàbria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calàbria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calàbria</title>

Partició sil·làbica: ca_là_bri_a
femení ornitologia Gènere d’ocells aquàtics de la família dels gàvids (Gavia sp), amb el cap i el cos allargat, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort, que comprèn la calàbria agulla (G. arctica), la calàbria grossa (G. immer) i la calàbria petita (G. stellata).

■ calàbria

femení ornitologia Gènere d’ocells aquàtics de la família dels gàvids Gavia sp , amb el cap i el cos allargat, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort, que comprèn la calàbria agulla G arctica , la calàbria grossa G immer i la calàbria petita G stellata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

calabrià
| calabriana


<title type="display">calabrià</title>

Partició sil·làbica: ca_la_bri_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al calabrià.
  2. masculí Divisió del quaternari amb categoria d’estatge marí de la Mediterrània.

calabrià
| calabriana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al calabrià masculí Divisió del quaternari amb categoria d’estatge marí de la Mediterrània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabroa

■ calabroa

femení silvicultura Cavitat a la soca d’un arbre, per exemple quan se’n podreix la fusta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabrot

■ calabrot

masculí marina, marítim Cap format per tres guindaresses de la mateixa mena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabrotar

■ calabrotar

verb transitiu marina, marítim Formar un calabrot a partir dels caps que el constitueixen Reforçar amb calabrots les amarres d’un vaixell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabruix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calabruix</title>

Partició sil·làbica: ca_la_bruix
Etimologia: segurament preromà, d’un cèltic caria broiksae ‘pedres de bruixa’ o, més aviat, caria vróison, amb accentuació del genitiu pl. (v. bruixa1; cf. calamarsa) 1a font: s. XV
    masculí
  1. meteorologia Neu en forma granular.
  2. botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Aetheorrhiza bulbosa), amb un rizoma tuberculós, de fulles radicals llargament peciolades i de tija portadora d’un sol capítol de flors grogues.

■ calabruix

masculí meteorologia Neu en forma granular botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Aetheorrhiza bulbosa , amb un rizoma tuberculós, de fulles radicals llargament peciolades i de tija portadora d’un sol capítol de flors grogues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calabruixa

■ calabruixa

femení calabruix 1 botànica Gènere de petites plantes bulboses de la família de les liliàcies Muscari sp , de flors blaves o violades, en raïm terminal, que comprèn la calabruixa grossa M comosum i la calabruixa petita M racemosum
Traducció