Es mostren 88940 resultats

■ aconsellable

■ aconsellable

adjectiu Que es pot aconsellar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellador1
| aconselladora

■ aconsellador1
| aconselladora

adjectiu i masculí i femení Que aconsella masculí i femení psicologia Especialista en aconsellament Vegeu també aconsellador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellador2
| aconselladora

■ aconsellador2
| aconselladora

adjectiu aconsellable Vegeu també aconsellador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aconsellament


<title type="display">aconsellament</title>

masculí psicologia Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

aconsellament

masculí psicologia Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconsellar</title>

Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Donar consell, guiar (algú) indicant-li el que ha de fer. La llevadora aconsella les embarassades.
  2. transitiu
    1. Indicar a algú (el que ha de fer). T’aconsello que ho facis.
    2. el·lípticament Li aconsellaren els aires de muntanya.
  3. pronominal Prendre consell d’algú. Aconsellar-se amb un expert.

■ aconsellar

verb transitiu Donar consell, guiar algú indicant-li el que ha de fer La llevadora aconsella les embarassades transitiu Indicar a algú el que ha de fer T’aconsello que ho facis ellípticament Li aconsellaren els aires de muntanya pronominal Prendre consell d’algú Aconsellar-se amb un expert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acont

acont

adjectiu botànica Desproveït de flagels com les algues conjugades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acontentament

■ acontentament

masculí Acció d’acontentar o d’acontentar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acontentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acontentar</title>

Etimologia: de content 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Fer content (algú) satisfent els seus desigs, les seves aspiracions. Va sempre de bòlit per acontentar el seu marit.
  2. pronominal Donar-se per content, per satisfet, no desitjar res més. No s’acontentaran pas amb aquesta explicació.
  3. ésser de bon (o de mal) acontentar Acontentar-se fàcilment (o difícilment).

■ acontentar

verb transitiu Fer content algú satisfent els seus desigs, les seves aspiracions Va sempre de bòlit per acontentar el seu marit pronominal Donar-se per content, per satisfet, no desitjar res més No s’acontentaran pas amb aquesta explicació ésser de bon o de mal acontentar Acontentar-se fàcilment o difícilment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acontraltat
| acontraltada

■ acontraltat
| acontraltada

adjectiu Tirant a contralt Una soprano acontraltada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acopador

acopador

masculí oficis manuals Martell utilitzat per a donar forma còncava a la planxa