Es mostren 88953 resultats

■ aconseguir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconseguir</title>

Etimologia: der. del ll. consĕqui ‘seguir’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Arribar caminant, corrent, nedant, etc., a ajuntar-se (a una persona o una cosa que va al davant). La moto aconseguí l’autocar.
  2. Empaitar. Tots l’aconseguien, però ningú no l’atrapà.
  3. Arribar a tocar llançant un projectil, ventant un cop. Li aconseguí el cap d’un cop de roc.
  4. Referint-se a un esdeveniment i també a una persona, haver ja nascut o no haver encara mort a l’època d’aquell esdeveniment o en què vivia aquella persona. Havia aconseguit la guerra de Cuba.
  5. Arribar a tenir (una edat determinada). Aconseguir la norantena.
  6. figuradament Arribar (al fi que hom es proposa, a obtenir allò que hom desitja). Aconseguir la fama, la popularitat. Aconseguir un càrrec.

■ aconseguir

verb transitiu Arribar caminant, corrent, nedant, etc, a ajuntar-se a una persona o una cosa que va al davant La moto aconseguí l’autocar Empaitar Tots l’aconseguien, però ningú no l’atrapà Arribar a tocar llançant un projectil, ventant un cop Li aconseguí el cap d’un cop de roc Referint-se a un esdeveniment i també a una persona, haver ja nascut o no haver encara mort a l’època d’aquell esdeveniment o en què vivia aquella persona Havia aconseguit la guerra de Cuba Arribar a tenir una edat determinada Aconseguir la norantena figuradament Arribar al fi que hom es proposa, a obtenir allò que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellable

■ aconsellable

adjectiu Que es pot aconsellar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellador1
| aconselladora

■ aconsellador1
| aconselladora

adjectiu i masculí i femení Que aconsella masculí i femení psicologia Especialista en aconsellament Vegeu també aconsellador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellador2
| aconselladora

■ aconsellador2
| aconselladora

adjectiu aconsellable Vegeu també aconsellador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aconsellament


<title type="display">aconsellament</title>

masculí psicologia Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

aconsellament

masculí psicologia Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconsellar</title>

Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Donar consell, guiar (algú) indicant-li el que ha de fer. La llevadora aconsella les embarassades.
  2. transitiu
    1. Indicar a algú (el que ha de fer). T’aconsello que ho facis.
    2. el·lípticament Li aconsellaren els aires de muntanya.
  3. pronominal Prendre consell d’algú. Aconsellar-se amb un expert.

■ aconsellar

verb transitiu Donar consell, guiar algú indicant-li el que ha de fer La llevadora aconsella les embarassades transitiu Indicar a algú el que ha de fer T’aconsello que ho facis ellípticament Li aconsellaren els aires de muntanya pronominal Prendre consell d’algú Aconsellar-se amb un expert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acont

acont

adjectiu botànica Desproveït de flagels com les algues conjugades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acontentament

■ acontentament

masculí Acció d’acontentar o d’acontentar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acontentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acontentar</title>

Etimologia: de content 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Fer content (algú) satisfent els seus desigs, les seves aspiracions. Va sempre de bòlit per acontentar el seu marit.
  2. pronominal Donar-se per content, per satisfet, no desitjar res més. No s’acontentaran pas amb aquesta explicació.
  3. ésser de bon (o de mal) acontentar Acontentar-se fàcilment (o difícilment).

■ acontentar

verb transitiu Fer content algú satisfent els seus desigs, les seves aspiracions Va sempre de bòlit per acontentar el seu marit pronominal Donar-se per content, per satisfet, no desitjar res més No s’acontentaran pas amb aquesta explicació ésser de bon o de mal acontentar Acontentar-se fàcilment o difícilment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acontraltat
| acontraltada

■ acontraltat
| acontraltada

adjectiu Tirant a contralt Una soprano acontraltada
Traducció